Els cent anys de BMW aparquen al museu de l'automòbil de Brussel·les

El museu de l’automòbil de Brussel·les, Autoworld, reuneix aquests dies una singular col·lecció d’autos alemanys per celebrar el centenari de BMW en la qual pot contemplar-se, entre altres rareses, un bòlid de competició decorat per l’artista australià Ken Done i valorat en 5 milions d’euros.

Es tracta d’un dels 17 Art Cars de la marca, una sèrie que va impulsar el 1975 el pilot francès i col·leccionista Hervé Poulain i que es va concebre com la col·lecció més exclusiva del món, en encarregar a artistes contemporanis la decoració d’un únic BMW.

El primer en llogar el seu talent al constructor alemany va ser Alexander Calder, l’últim Jeff Koons i també ho van fer Roy Lichtenstein, Andy Warhol o César Manrique. A Brussel·les s’exposa ara un BMW M3 revisitat el 1989 per l’esmentat il·lustrador australià.

"He pintat lloros i peixos lloro. Els dos són bonics i poden moure’s a velocitats fantàstiques", va explicar Done a l’acabar la seua acolorida obra d’art, potser la més cridanera d’una mostra oberta fins el proper 8 de gener i en la qual s’exhibeixen 95 vehicles, entre cotxes i motos.

Algunes de les peces exposades a l’imponent recinte, ubicat al Parc del Cinquantenari, provenen del museu del fabricant a Munic, altres de concessionaris, clubs de conductors o col·leccions privades.

El passeig per la història de la marca -parc en explicacions per al visitant més enllà del tipus de motor de cada espècimen- serveix perquè els aficionats al motor es delectin admirant models com l’Isetta dels anys cinquanta, un microcotxe amb porta frontal i un motor de 697 CC, o amb l’esportiu M1 fabricat entre 1979 i 1981 i fruit d’un projecte de col·laboració amb Lamborghini.

També pot contemplar-se un BMW 507 dels anys cinquanta poc comú, de l’estil del que conduïa Elvis Presley, o el 315, que abans de la Segona Guerra Mundial tenia ja un motor de sis cilindres i assolia els 120 quilòmetres per hora.

Però on més lluu la mostra és als bòlids de curses amb models que han participat en les 24 hores de Le Mans o en Fórmula 1, com l’exemplar exposat que va conduir Ralph Schumacher la temporada 2000.

Tot això des que va nàixer la companyia el 7 de març de 1916, de la fusió de les fàbriques de Gustav Otto i Karl Friedrich Rapp, que van col·locar al capdavant de l’enginyeria dels motors al talentós Max Friz. Ell va ser qui va dissenyar un exitós motor d’avió molt apreciat per l’Exèrcit alemany amb el qual va enlairar l’empresa.

L’hèlix del logotip, que va començar a utilitzar-se el 1917, quan la companyia passa a dir-se Bayerische Motoren Werke (BMW), recorda aquell breu període a què va posar fi el Tractat de Versalles al terme de la Primera Guerra Mundial.

L’acord prohibia a la derrotada Alemanya fabricar motors per a avions, així que el constructor va buscar altres sortides comercials. Primer amb maquinària agrícola i després al mercat de les dos rodes. Així, el primer BMW no va ser un cotxe sinó una moto, detall que no ha deixat escapar la història del cinema.

La gran pantalla va immortalitzar algunes de les motos més cèlebres de la firma de Munic, com la BMW R71 amb sidecar en la qual Harrison Ford portava Sean Connery en "Indiana Jones i l’última croada", o la BMW R1200C amb la qual derrapava Pierce Brosnan a la pell de James Bond en "El demà mai mor".

S’hi afegeix la BMW R80 en la qual Michael Douglas passejava Kathleen Turner a "La joia del Nil" i cotxes filmats en la saga "Missió impossible" de Tom Cruise, en les persecucions de Robert De Niro a "Ronin" o els passejos nocturns de Bruce Willis a la sèrie "Llum de Lluna".

No és del fabricant alemany el Delorian de "Retorn al futur", que molts consideren el cotxe més famós de la història del cinema, però en la segona entrega d’aquesta pel·lícula apareix un BMW 633 CSi tunejat que condueix Griff Tannen, nét de Biff Tannen i antagonista de George McFly, el mític personatge que va interpretar Michael J. Fox.

Però com a picada d’ull a l’avenir, millor quedar-se amb un prototip pel centenari de la marca que també compareix a Brussel·les: el BMW Vision Next 100 dissenyat sense volant. Es conduirà de forma completament autònoma i s’espera que arribi al mercat en uns 25 anys.