LABORAL
La província de Lleida ha perdut prop d'un miler d'empleats públics des de l'any 2012
Només ha repuntat el nombre de treballadors a la Universitat i els ajuntaments són els que més han retallat || Una trentena de docents menys i gairebé mig centenar de sanitaris més
Imatge d’arxiu de les oficines d’Hisenda a Lleida.
La crisi econòmica i les restriccions imposades a l’hora de poder cobrir les baixes de personal que es produeixen a les administracions per jubilacions s’ha traduït en el fet que Lleida ha perdut gairebé un miler d’empleats públics en quatre anys. Segons les dades del ministeri d’Hisenda i Funció Pública, Lleida tenia el juliol del 2012 un total de 24.024 persones treballant bé per a l’Estat, la Generalitat, els ajuntaments o la Universitat. En les mateixes dates del 2016, la plantilla es limitava a 23.065, xifra que representa un descens de 959 persones.
La caiguda d’ocupació pública no ha estat homogènia i són els ens locals els que han tingut més reducció de personal en el seu servei. En concret, han passat de 7.034 a 6.445. Mentre que els ajuntaments han reduït 591 salaris a costa dels seus pressupostos, l’Administració de l’Estat ho ha fet en 336. Les últimes dades oficials situen el personal que depèn de Madrid en 1.573 treballadors i és de fet l’administració amb menys personal.
La Generalitat, per la seua banda, és la que compta amb més nombre de persones treballant. Malgrat el descens de 270 empleats en els últims quatre anys, ara en té 13.282. A l’administració catalana només s’aprecia un lleuger increment de 46 persones treballant en el sector de la sanitat, que compta amb 3.088, segons les dades de Funció Pública. S’han perdut 32 persones empleades en docència no universitària, fins a quedar-se en 5.668, i 56 més en Mossos d’Esquadra, ja que el personal de seguretat compta amb 1.430 persones. En Justícia només s’han registrat dos baixes que depenguin de la Generalitat (la plantilla queda en 349), mentre que les conselleries són les que registren el nombre més elevat de baixes, amb 226, fins a quedar la plantilla en 2.747 persones.
De fet, el capítol d’Universitats és l’únic en el qual s’aprecia un ascens constant d’empleats en els últims anys i les darreres dades del ministeri la situen en 1.767 persones.
En aquest cas, l’increment de titulacions registrades a la Universistat de Lleida en els últims anys pot explicar aquesta diferència, com pot ser el cas de Veterinària.
Un de cada vuit treballadors depenen del pressupost públic El 12,23 per cent dels lleidatans amb ocupació depenen directament de pressupostos públics. Un de cada vuit treballadors afiliats a la Seguretat Social treballa per a les administracions de l’Estat, catalana, local o la universitat. Es tracta d’una taxa que pot semblar elevada, però que dista molt de les d’altres zones. Per exemple, en el cas de la mitjana estatal, el percentatge assoleix el 14,35 per cent. Però el cas més cridaner és el d’Extremadura, perquè més del 23 per cent dels cotitzadors a la Seguretat Social són empleats públics.
