La riquesa dels joves cau per la crisi mentre que puja la de la gent gran

Les famílies més joves han estat les més perjudicades per la crisi entre els anys 2011 i 2014, amb un descens d’un 93% de la seua riquesa, mentre que els majors de 65 anys l’han vist augmentada un 11,3 per cent.

Així s’extreu de l’Enquesta Financera de les Famílies (EFF), publicada ahir pel Banc d’Espanya, que reflecteix que la renda mitjana de les famílies a l’inici de la crisi era de 36.100 euros, mentre que després dels anys de recessió va disminuir un 15,8%, fins als 30.400 euros el 2014.

Els preus del gas creixeran fins al 2021 per la recuperació de la demanda mundial

La renda mitjana de les llars a Espanya es va reduir un 18% durant la crisi, quan va passar dels 27.700 euros el 2008 als 22.700 euros el 2014, mentre que la riquesa mitjana va disminuir un 37,3 per cent, que va passar dels 190.400 euros a l’inici de la crisi als 119.400 euros el 2014.

Així mateix, la riquesa mitjana de les llars espanyoles va passar dels 305.700 euros l’any 2008 als 245.600 euros el 2014, de manera que el retrocés durant els principals anys de la crisi va ser del 19,7%.

Les caigudes més acusades les van experimentar les llars més joves, amb un retrocés del 93% entre els de menys de 35 anys. Al contrari, la riquesa va augmentar amb la renda, amb l’edat fins a la jubilació i amb el nivell educatiu, més gran per a les llars amb un cap de família empleat per compte propi.

Aquesta disparitat està relacionada amb el contrast entre la pèrdua de valor de l’habitatge, que representa la major part dels actius per a les llars més pobres, i la bona marxa del mercat borsari, en el qual inverteixen sobretot els grups més acabalats.

L’enquesta també reflecteix que l’1% més ric, en termes de renda, tenien el 9,04% del total de la renda l’any 2011, si bé aquest pes hauria caigut al 7,73% el 2014, per la qual cosa s’extreu la conclusió que disminueix la desigualtat en termes de renda a Espanya.

No obstant, l’1 per cent més ric, mesurat en termes de riquesa neta, tenia el 20,23% del total de la riquesa d’Espanya el 2014.

Les pujades d’aquests dies responen a l’onada de fred –que ha disparat la demanda–, a l’escassetat d’aigua i vent –que limita l’ús de les plantes hidroelèctriques i els parcs eòlics, les dos tecnologies més barates– i a l’encariment del gas natural en els mercats internacionals, combustible que utilitzen les centrals de cicle combinat. I és que els preus del gas, després d’haver caigut el 2014 i el 2015, han assolit el seu punt d’inflexió i creixeran fins al 2021 impulsats per la recuperació de la demanda mundial, segons Crédito y Caución.

L’informe apunta com a motius de la caiguda dels preus del gas entre els anys 2014 i 2015 l’oferta abundant de gas natural liquat, l’alentiment de la demanda, els baixos preus del petroli i l’àmplia disponibilitat de gas d’esquist.

La llum trenca avui la barrera dels 100 euros per MWhEl preu de la llum tornarà a registrar avui el nivell més alt de l’any per assolir de nou cotes desconegudes des del desembre del 2013. El cost d’un megawatt hora (MWh) se situarà en el conjunt del dia en 91,8 euros, i trencarà a última hora de la tarda la barrera psicològica dels 100 euros per situar-se en 101,9 euros. El gener va de camí a convertir-se en un dels mesos més cars des que es va crear el mercat elèctric a l’engròs i elevarà en “8 o 9 euros” el rebut de llum de dotze milions de llars.