Els bitllets de transport o els peatges no pujaran amb l’IPC a partir d’avui

Els preus dels bitllets de transport, peatges, taxes o rendes públiques no pujaran amb l’IPC sinó que es revisaran d’acord amb els seus costos a partir d’avui, data en la qual ha entrat en vigor el reglament que desplega la Llei de Desindexació que persegueix controlar la inflació.

El Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) publica avui el Reial Decret aprovat pel Govern que estableix que els valors monetaris públics deixin d’estar vinculats a la inflació i només es revisin quan variïn els seus costos específics.

L’objectiu és evitar una inflació massiva, és a dir que un elevat IPC es traslladi de forma automàtica als preus públics sense que els costos s’hagin alterat, la qual cosa es denomina com l’efecte de "segona ronda".

El Govern assenyala al Reial Decret que l’ús de la indexació de l’economia s’ha de cenyir als casos que l’esmentat mecanisme sigui necessari i eficient, vinculant l’evolució dels preus dels béns i serveis la dels seus determinants fonamentals, és a dir, a la dels costos de producció dels esmentats béns i serveis.

No obstant això, es deixa fora de l’àmbit d’aplicació la negociació col·lectiva, les pensions i el deute de l’Estat, que sí que seguiran indexats, a la inflació.

Els productes energètics (electricitat, gas i butà) -els preus dels quals estan lligats a la matèria primera- i determinats contractes del sector públic que suposin gran inversió -obres i concessions- i contractes d’arrendament de l’administració podran indexar-se però no a l’IPC sinó conforme a un índex establert al contracte per a la seua estructura de costos.

En el cas dels costos de mà d’obra, el BOE assenyala que "quan puguin traslladar-se al valor revisat els costos de mà d’obra, l’increment repercutible dels mateixos no podrà ser superior a l’increment experimentat per la retribució del personal al servei del sector públic, conforme a les Lleis de Pressupostos Generals de l’Estat."

És a dir que la revisió de costos es correspondrà als d’una empresa eficient i ben gestionada i no es podrà repercutir un encariment de la mà d’obra superior a la pujada salarial dels empleats públics d’aquell any.

Aquesta última limitació pretén garantir que el cost salarial de l’empresa subcontractada no s’encareixi més que el del mateix personal públic.

Respecte a la revisió de lloguers públics, l’INE treballa actualment a un índex de preus de lloguer d’oficines i, fins que aquest estigui en funcionament, s’utilitzarà l’IPC del lloguer.

Per a la resta de valors monetaris -des de taxes a tarifes de transport-, les revisions es faran conforme a l’evolució dels costos específics de prestació del servei.

"La inflació elevada genera incentius per a la indexació que, al seu torn, l’agreuja i afavoreix la seua persistència", assenyala el Reial Decret que explica que "quan el preu d’un bé o servei augmenta, els índexs de preus agregats, com l’Índex general de Preus de consum (IPC), s’incrementen. Això suposa un augment automàtic en el preu d’altres béns o serveis pel mer fet d’estar indexats a l’esmentat índex, sense que aquest augment estigui justificat per un increment dels seus costos de producció".

A més, incideix que aquest augment impactarà una segona vegada en l’IPC, formant una espiral inflacionista, mentre puntualitza que la indexació afavoreix la inèrcia en l’evolució dels preus, amb el consegüent perjudici en la competitivitat de l’economia.

L’Executiu pretén estalviar amb aquesta mesura prop de 700 milions d’euros i assenyala que si les famílies gasten anualment en serveis públics uns 35.000 milions d’euros, una inflació del 2 % suposaria un increment de 700 milions, una xifra que, tanmateix, no es correspon amb l’estalvi real perquè equivaldria a no revisar cap preu públic.