FISCALITAT TRIBUTS
Prop de 3.000 contribuents lleidatans tributen per patrimonis milionaris
Lleida compta amb prop de 3.000 contribuents que declaren al fisc per patrimonis elevats, en concret amb una base imposable que supera el milió d’euros de mitjana. En el conjunt de Catalunya, són més de 71.000, segons les últimes dades de la conselleria d’Economia. La comarca lleidatana amb més ‘rics’ per habitant és Aran
Una de les oficines de l’Agència Tributària de Catalunya, per a la qual la Generalitat anuncia un reforç de personal.
Ingressen al fisc català més d’onze milions i a tot Catalunya en suposen 429
Passar comptes amb el fisc no és mai agradable, però segur que molts voldrien estar en el grup de les persones que han de presentar declaració del patrimoni, perquè això és sinònim de comptar amb béns d’un volum significatiu. En concret, a Lleida presenten aquesta declaració gairebé 3.000 contribuents.
El de patrimoni és un impost estatal que està cedit a les comunitats autònomes, amb grans diferències entre si. En el cas de Catalunya, el mínim exempt a la campanya analitzada era de 700.000 euros. És a dir, que es comença a tributar per patrimoni a partir d’aquesta xifra.
En el cas de Catalunya, el mínim exempt l’últim any del qual es té balanç va ser 700.000 euros
La conselleria d’Economia que dirigeix Oriol Junqueras acaba de fer públic el balanç del 2014, últim exercici disponible, i reflecteix un total de 2.938 declaracions a la província amb una base imposable mitjana que se situa en els 1,14 milions d’euros cadascuna. La base imposable es pot equiparar a la riquesa neta en béns d’un contribuent, diferent de la renda o ingressos anuals. Estem parlant, per exemple, de participacions i accions d’empreses, d’immobles, finques, siguin rústiques o urbanes, o joies i antiguitats.
En total, la quota a ingressar a les arques catalanes arriba a la província als 11 milions d’euros. En el conjunt de Catalunya, presenten declaració del patrimoni 71.157 contribuents. En aquest cas, la base imposable total és de 105.254 milions i la quota a ingressar supera lleugerament els 429 milions, és a dir, el 0,40 per cent.
L’àrea metropolitana i l’Alt Pirineu i Aran són les vegueries que concentren el nombre més gran de declarants en funció de la població, amb un 1,5% i 1%, respectivament. Per comarques, la líder lleidatana és Aran, amb un 1,03% de la població i 103 declarants, encara que, per volum total de contribuents, com és lògic, la que més és el Segrià, la zona més poblada, amb un total de 1.519.
Hi ha diferents tipus de tributació en funció del patrimoni de cada contribuent, de la mateixa manera que passa amb l’IRPF, amb percentatges a abonar al fisc que són més grans quan més grans són també els ingressos. En aquest punt, els contribuents lleidatans que més paguen percentualment pels seus béns són els de l’Alta Ribagorça (0,44%) i, a continuació, figuren els del Pla d’Urgell (0,40%). Aquestes dos comarques només són superades pel Barcelonès, on es troben concentrades bona part de les grans fortunes catalanes i que arriba al 0,45 per cent.
Crida l’atenció que, a pesar que el 2014 es pot considerar un dels anys de plena crisi econòmica, a Lleida es registra un increment de persones obligades a tributar per patrimoni.
En el balanç fiscal del 2013, van ser 2.868 els lleidatans que van passar comptes amb el fisc català pel fet de ser importants propietaris. Per territoris, es manté Aran com la comarca amb més propietaris de béns d’importància i van ser el Pla d’Urgell i l’Alt Pirineu les comarques amb més càrregues fiscals, 0,46% i 0,39%.
Què és patrimoni?
- Béns immobles: Per determinar-ne el preu a efectes de l’impost, es pren en consideració el més gran dels valors, entre el cadastral o el de preu de venda.
- Activitats empresarials: Inclou des de la maquinària o el local on es desenvolupa l’activitat fins al cotxe de l’empresa.
- Dipòsits: En compte corrent o d’estalvi, a la vista o a termini.
- Valors i assegurances: Per exemple, accions i participacions o també assegurances de vida.
- Joies i art: En aquest apartat s’inclouen des de les pells “sumptuàries” fins a automòbils i també antiguitats.
Patrimoni i successions, a l’ull de l’huracà polític autonòmic L’impost del patrimoni està transferit a les comunitats i, per tant, hi pot haver tantes tributacions diferents com autonomies hi ha, ja que tenen marge per modificar les condicions generals. Passa el mateix amb l’impost de successions. Al gener es va celebrar la Conferència de Presidents, a la qual no van assistir ni el president de la Generalitat ni el lehendakari, i es va desencadenar la caixa dels trons en el debat sobre la reforma del sistema de finançament autonòmic. Bona part dels presidents aposten per una certa uniformitat i acusen Madrid de dúmping fiscal. La comunitat que dirigeix Cristina Cifuentes manté a zero l’impost del patrimoni, que anys enrere reportava a la comunitat 650 milions d’euros. Amb això, la resta de les comunitats consideren que poden ser molts els contribuents que s’empadronin a Madrid per no haver de pagar per les seues fortunes. A Catalunya, com apunta el text superior, la Generalitat ha ingressat a l’última campanya de la qual es tenen dades 429 milions.
