Cinc anys de reforma laboral redueixen l'atur tot i que disparen la precarietat a Lleida

La controvertida reforma laboral del Partit Popular compleix cinc anys amb un balanç ple de clarobscurs. El Govern central insisteix a destacar que ha servit per reduir les llistes de l’atur, mentre que l’oposició i els sindicats posen l’accent en una altra realitat, perquè s’ha disparat la precarietat en l’ocupació i també han patit la negociació col·lectiva i els salaris.

A Lleida es compleixen tots aquests extrems. Les xifres donen un descens de l’atur. Prenent les dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA), hem passat dels 41.200 aturats del primer trimestre de l’any 2012 als 22.100 amb els quals es va acabar el passat exercici. Parlem d’un descens de 19.100 persones. Però això no vol dir que s’hagi generat la mateixa xifra de llocs de treball. De fet, s’ha de tenir en compte que en aquests cinc anys la població activa (persones en disposició de treballar, tinguin ocupació o no) ha patit un descens d’11.100 lleidatans. S’ha passat de 219.600 a 208.500. És a dir, hi ha menys atur, però també hi ha menys persones que vulguin o puguin treballar.

El debat sobre el mercat laboral se superposa amb el del futur de les pensions

Aquest fenomen es pot explicar per diversos factors, entre els quals la tornada als països d’origen d’alguns immigrants que ja no veien al mercat laboral local la possibilitat de treballar, així com l’increment de persones que passen a engrossir les llistes de pensionistes, demostrant-se els efectes de l’envelliment de la població.

De fet, el nombre de llocs de treball creats a la província en els cinc anys analitzats se situa en 8.000, sempre segons les dades de l’EPA que elabora l’Institut Nacional d’Estadística. Per sexes, el gruix d’aquesta nova ocupació ha anat a mans d’homes (5.200) davant les dones (2.800).

Pel que fa a la qualitat en l’ocupació, cal tenir en compte diversos factors. D’una banda, creix el nombre de contractes que són a temps parcial, que només representen treball per menys de les vuit hores que podem considerar normals. Amb això, els sous també són inferiors. A més, molts dels contractes que es firmen són per tot just setmanes o fins i tot dies. Per posar un exemple, dels poc més de deu mil contractes eventuals subscrits el mes passat a Lleida, 2.837 tenien una durada inferior a un mes, mentre que 1.103 suposaven un ús d’entre un i, com a màxim, tres mesos. Amb aquest tipus de contractes, queda clar que no es pot parlar d’estabilitat laboral per a milers de lleidatans i això es tradueix en impossibilitat d’incrementar el consum o poder assumir la compra d’un habitatge, per posar només uns exemples. Els sindicats adverteixen a més que la reforma laboral i contractes que qualifiquen d’escombraries han creat un nou col·lectiu de persones, el de treballadors pobres malgrat tenir una feina.

Tot plegat, a més, en plena polèmica sobre el futur del sistema de pensions públiques, i que no es pot deslligar de la situació del mercat laboral. De fet, els fons per pagar els jubilats surten de les cotitzacions dels treballadors en actiu, per la qual cosa és urgent incrementar ocupació i ingressos en el sistema.

Entre la defensa i el camí cap a la derogació

La reforma laboral s’ha convertit en un cavall de batalla al Congrés, en un moment en el qual el Govern de Mariano Rajoy no té majoria absoluta i que les seues mesures depenen de la capacitat per arribar a acords amb l’oposició. El Partit Socialista té en el punt de mira la derogació de la reforma laboral de fa cinc anys, mentre que altres partits i sindicats coincideixen a carregar també contra la primera, que va dur a terme el llavors executiu de José Luis Rodríguez Zapatero. El Govern popular i el PP intenten defensar la seua legislació, però forçats per la seua situació a les Corts es mostren oberts al diàleg i Ciutadans, el seu soci preferent o no, insisteix en la defensa de canvis radicals en el mercat laboral, insistint en mesures polèmiques com la instauració d’un contracte laboral únic. Les patronals adverteixen contra qualsevol decisió que suposi retallar les mesures que han, diuen, flexibilitzat el mercat.