SANITAT VEGETAL
Agricultura intensifica els controls contra la plaga de la 'Xylella'
Catalunya, lliure del bacteri que és especialment nociu per a oliveres, ametllers i vinyes || Protocol d’informació, investigació i inspeccions en camp
Informació, investigació i inspeccions són els tres pilars del protocol acordat ahir contra la plaga de la Xylella fastidiosa, que pot arribar a afectar fins a 200 espècies de plantes, segons va explicar ahir la conselleria d’Agricultura. Els resultats de les prospeccions intensives dutes a terme a Catalunya de la plaga són negatius, segons es va informar en la reunió del Comitè de seguiment feta ahir a Barcelona, on es va posar de manifest que s’han analitzat 814 mostres diferents.
Entre els cultius que poden veure’s afectats es troben oliveres, ametllers, cítriques, vinya i diferents plantes ornamentals i en casos greus pot provocar-los la mort. A Europa es van detectar els primers casos el 2013 a Itàlia i ara també n’hi ha de comptabilitzats a Còrsega i França continental (Costa Blava). L’any passat també se’n va detectar la presència a les illes Balears.
El protocol vol evitar la introducció i propagació de la Xylella fastidiosa a Catalunya i preveure mesures “si fos necessari”.
La subdirectora d’Agricultura, Neus Serrate, va explicar que s’està donant al sector tota la informació de què es disposa i que l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) investiga sobre possibles insectes vectors del bacteri i analitza possibles mesures de lluita.
L’any passat es van inspeccionar els 285 vivers amb planta susceptible i es van visitar prop de 1.298 punts de seguiment de plagues. L’alerta i les mesures de vigilància i detecció d’aquest bacteri s’han intensificat arran de la detecció de Xylella fastidiosa a les Balears. També s’informa ajuntaments i particulars sobre les plantes susceptibles. En cas de qualsevol sospita, Serrate va fer una crida a comunicar-ho a les oficines d’Agricultura.
En cas de l’arribada de la plaga a Catalunya, es procediria a arrancar i destruir les plantes a 100 metres al voltant, amb previsibles indemnitzacions, i es procediria a implantar una zona de vigilància en deu quilòmetres.
Des de JARC-COAG es va reclamar no escatimar en esforços pressupostaris i, en cas que arribi la plaga, “ajudar i no criminalitzar” l’afectat.