CRISI JUSTÍCIA
Els casos de lleidatans que demanen la ‘segona oportunitat’ es disparen
Els jutjats de Lleida en van rebre l’any passat una desena, i en menys de dos mesos ja hi ha uns vuit casos || Malgrat les deficiències de la legislació
El president dels economistes de Lleida, Joan Turmo, i el magistrat Eduardo Maria Enrech.
L’anomenada llei de segona oportunitat va nàixer com una via perquè una persona no patís per tota la vida la llosa d’uns deutes inassumibles. Malgrat les deficiències de la normativa, sobre la qual coincideixen pràcticament per unanimitat els experts, els jutjats de Lleida han vist com s’han disparat els casos de persones que sol·liciten acollir-se a aquest procés. El magistrat del jutjat mercantil de Lleida, Eduardo María Enrech, va explicar ahir que l’any passat van arribar una desena de casos de peticions de persones que sol·licitaven aprofitar aquesta possibilitat, mentre que en els menys de dos mesos d’aquest 2016 ja se n’han rebut prop de vuit.
Enrech va participar en la VIII Jornada concursal al Col·legi d’Economistes de Catalunya a Lleida. Va explicar que es manté la tendència a la baixa en el nombre de processos concursals d’empreses presentats a la província, que va començar el 2015. De moment aquest any cap empresa ha presentat el que antigament es coneixia com a suspensió de pagaments. Segons la seua opinió, és un reflex d’una millora econòmica, encara que no descarta que es produeixin en el futur nous processos d’empreses que continuen arrossegant dificultats. Amb tot, la situació és millor que en altres províncies, un fet que Enrech relaciona amb l’estructura econòmica de la província, que pivota sobre el sector agroalimentari.
Considera que, malgrat tot, “ens falta convèncer la gent de les bondats de la possibilitat d’acollir-se a l’anomenada segona oportunitat, que en té”, malgrat que no amaga a la vegada crítiques cap a certs aspectes de la normativa. Per exemple, per a persones físiques que alhora són empresaris, es manté que han d’afrontar, tant sí com no, els deutes amb la Seguretat Social i Hisenda en la seua totalitat. Per a la resta dels casos, pot arribar a fer-se un vestit a mida per permetre que un ciutadà no caigui en l’ostracisme econòmic per uns deutes inassumibles en la seua totalitat la resta de la vida. A grans trets, permet que, després de la liquidació de béns, i afrontar el 25% del deute ordinari poder arribar a quedar lliure de deutes. Això sí, en cas de millora de la seua economia en un termini de 5 anys, hauria de cobrir els impagaments.
