Les noves pensionistes de Lleida cobren quasi 280 euros menys al mes que els homes

La diferència d’ingressos entre homes i dones treballadors té el seu reflex anys després, quan passen a engrossir les files dels pensionistes. Per posar un exemple, la pensió mitjana d’una lleidatana que va entrar al sistema de prestacions el desembre de l’any passat era de 875,39 euros al mes a Lleida, mentre que un home cobrava de mitjana 1.154,07 euros, segons les dades de la Seguretat Social. És a dir, que la diferència entre sexes dels nous pensionistes assolia els 278,68 euros mensuals. La diferència és molt similar en el cas dels pensionistes més antics i que causen baixa en el sistema per mort. En concret, mentre que un home percebia 828,11 euros de mitjana, en el cas de les dones la nòmina mensual era de només 553,10.

S’ha de tenir en compte que estem parlant de mitjanes del sistema, però la situació varia en funció de si analitzem casos de jubilació, incapacitat o viudetat. Un lleidatà que es va jubilar el desembre passat arribava a cobrar 1.414,10 euros mensuals de mitjana, però una dona amb prou feines percebia 1.020 euros. És a dir, un jubilat comptava cada mes amb 394 euros de mitjana més que una dona.

En el cas de la incapacitat, la disparitat entre les prestacions per sexes es redueix a 99,59 euros. Un home entrava al sistema a Lleida amb una prestació mitjana de 936,47 euros mensuals, davant dels 836,88 d’una lleidatana, segons les dades oficials de la Seguretat Social.

Només en el cas de les pensions de viudetat són les dones les que cobren més. La raó és que la prestació que perceben està relacionada amb els salaris que tenien les seues parelles. Una viuda que començava a cobrar la prestació el desembre passat entrava en el sistema amb una mitjana de 717,29 euros mensuals, mentre que un home amb prou feines en percebia 483,55.

Aquesta situació no és una exclusiva de Lleida ni d’Espanya. De fet, el Parlament Europeu acaba de fer públic un vídeo, amb motiu del dia de la dona dijous vinent, en el qual denuncia que la pensió mitjana d’una dona és un 40% inferior a la dels homes.

La diferència salarial va des del 48,8 per cent que pateixen a Xipre fins al 3,7 per cent d’Estònia, segons dades del 2014, els últims recollits per la Unió Europea. En el cas d’Espanya, aquesta bretxa en matèria de pensions se situa en el 36,1 per cent.

D’altra banda, l’Agència Tributària xifra en 18.673 euros el sou mitjà d’un home a Lleida l’any 2015, l’últim exercici amb dades, mentre que les dones perceben anualment un salari de 15.703 euros.

“Si l’Estat no fa fallida, la qual cosa és impensable, les pensions públiques no poden fer fallida, ni tan sols perillar”, afirma Cepip, que demana que no “s’alarmi” la població sobre el futur de les pensions. Defensa que, atès que els governs de torn han utilitzat els ingressos per cotitzacions de la Seguretat Social per a “diferents usos” pressupostaris (sistema de salut, complements a mínims, pensions no contributives, despeses socials diverses i altres de no socials), “no hi ha cap raó que justifiqui que els Pressupostos Generals no puguin ni hagin d’utilitzar-se per a les pensions”. Es queixa que sempre es parla de reduir els gastos, però d’altra banda no s’ataca mai amb serietat l’increment dels ingressos.

“Les pensions no poden fer fallida, l’Estat ha de garantir-les”La Confederació Estatal de Prejubilats i Pensionistes (Cepip) afirma que les pensions públiques no poden fer fallida ni perillar, perquè l’Estat, segons recull la Constitució, és el garant de la seua suficiència.