La Paeria va pagar el desembre als seus proveïdors a una mitjana de 52,9 dies, 11 menys que el 2015
Davant el termini màxim de 30 dies que estableixen les lleis espanyola i europea, Catalunya va pagar als seus proveïdors a una mitjana de 59,23 dies i l’Administració Central, a 43,52
La Paeria va pagar el desembre als seus proveïdors a una mitjana de 52,9 dies, onze menys que l'any anterior
La Plataforma Multisectorial contra la Morositat (PMcM) ha realitzat una anàlisi de les esmenes que els grups polítics han presentat sobre els articles que l’entitat va proposar de modificar el Projecte de Llei de Contractes del Sector Públic. Segons l’entitat, en línies generals, hi ha pràcticament un consens en no permetre una ampliació 'sine die' del temps de certificació.
La PMcM també ha examinat l’informe publicat pel Ministeri d’Hisenda sobre els terminis mitjans de pagament a proveïdors per part de les Administracions Públiques relatius a desembre del 2016. En aquest sentit, l’entitat celebra que “el Govern doni dades sobre els seus terminis de pagament (no com passa al sector privat)”, i valora que “els registres millorin”, però l’insten a “que no generi més confusió publicant dades que no s’ajusten a la realitat”.
El president de la PMcM, Antonio Cañete, ha volgut recordar que “el Ministeri publica sempre les dades del número en concret de dies que excedeixen del termini màxim legal permès. Per això, a les xifres que llança la institució pública cal sumar-los uns altres 30 dies (de termini màxim legal permès) per obtenir així el termini mitjà de pagament real. És a dir, el que comença el còmput el primer dia en el qual havia d'haver-se pagat el deute”.
Així, segons les dades "reals" publicades per la plataforma, l’ajuntament de Lleida va pagar el desembre del 2016 els seus proveïdors a una mitjana de 52,9 dies, 11 menys que en el mateix període de l’any anterior (variació del -18%).
L’administració catalana, per la seua part, va pagar a una mitjana de 59,23 dies, el 27% menys.
Els ajuntaments de capital de província que encapçalen la llista dels increments més importants són Lugo (131%), Jaén (90%) i Valladolid (69%).
En nombre de dies, Jaén va registrar l’augment més pronunciat (310,09 dies), liquidant les factures dels seus proveïdors en una mitjana de 654,29 dies (una xifra 21 vegades superior al termini permès per llei). A Jaén el segueixen altres ajuntaments de capital de província que almenys tripliquen el termini mitjà de pagament: Lugo (138,32), Granada (130,81), Cadis (109,47), Huelva (95,20), Conca (92,32) i Càceres (90,14).
Pel que fa a les CC.AA., els tres únics que han experimentat augments en els terminis de pagament a proveïdors el desembre de 2016, comparat amb el mateix mes de l’any anterior, han estat les Canàries, Cantàbria i Astúries, amb un 56%, 14% i 5%, respectivament.
Si es compara desembre de 2016 amb el mateix mes de l’any anterior, el cas més cridaner d’empitjorament ha estat el de l’Administració Central, que ha augmentat el seu termini mitjà de pagament a proveïdors en un 15%, passant de 37,76 a 43,52 dies. El segueix el conjunt de l’Administració Local, que també va incrementar el seu termini mitjà de pagament (2%), registrant una mitjana de 72,55 dies davant els 71,10 del mateix període de l’any anterior. Per contra, l’Administració Autonòmica va mostrar un millor comportament, reduint el seu termini mitjà de pagament de 81,12 dies a 59,46 (-27%).
El president de la PMcM, Antoni Cañete, aplaudeix el descens significatiu de les CC.AA., però no entén com el Govern no actua davant dels augments dels terminis de pagament en l’Administració Central i en la Local. “Esperem que el camí descendent anterior torni a l’àmbit públic i que també es faci extensible al sector privat a través de la instauració d’un règim sancionador”, manifesta Cañete. Així mateix, assenyala que “no és justificable que no s’ajornin els pagaments de la Seguretat Social i de l’IVA perquè considerin que ja no existeixen problemes de finançament”.
Facturació electrònica i períodes de pagament més curts
Les factures electròniques presentades davant de les administracions públiques a través de FACe des del 15 de gener de 2015 (data d’obligatorietat de la mesura) ja sumen a febrer de 2017 un total de 15'2 milions factures electròniques per un valor de 75.757 milions d’euros, segons dades del Ministeri d’Hisenda recollides per la Plataforma Multisectorial contra la Morositat (PMcM).
Per administracions, pràcticament la meitat (46,8%) de les factures electròniques emeses des de la posada en marxa d’aquest sistema es van dirigir a ajuntaments, mentre que el 40,9% va ser per a les comunitats autònomes; el 9,7%, per a l’Estat; el 2,4%, per a les universitats i, finalment, el 0,3% per a altres institucions.
La presentació de factures electròniques “està directament relacionada amb períodes de pagament més curts”, segons Antoni Cañete, president de la PMcM. Sens dubte, “l’extensió d’aquest sistema al sector privat, permetrà conèixer la realitat dels seus terminis mitjans de pagament”.
