AGRICULTURA FRUITA DOLÇA
Entre arrancades i plantacions
La superfície de fruiters de pinyol va créixer l’any passat un 4% més || Malgrat que agricultors arranquen i opten per l’ametller després d’anys de pèrdues
Joan Ramon Guiu, ahir talant nectariners a la seua finca a Montoliu, que empeltarà amb ametllers.
La crisi de preus de la fruita de pinyol a les últimes campanyes, colpejada pel veto rus, provoca que alguns agricultors llancin la tovallola i arranquin finques per optar per altres cultius, com l’olivera o l’ametller. Malgrat tot, el balanç global de la superfície dedicada a préssecs i nectarines a Lleida encara continua creixent i en concret l’any passat ho va fer en un 4%.
El director de la patronal de la fruita, Afrucat, Manel Simon, va explicar que l’any passat hi havia plantades a Catalunya, fonamentalment a Lleida, 20.910 hectàrees de presseguers i nectariners de més de tres anys (productius), que suposa un increment pràcticament del 4% respecte a l’any anterior i d’un 22,5% si es compara amb l’exercici del 2012. Va afirmar així que es continua plantant fruita de pinyol a Lleida, malgrat que el ritme d’increment s’ha anat alentint en els últims anys, coincidint amb les crisis de preus.
Els anys 2014 i 2015 van ser especialment durs, amb cotitzacions per sota de costos de producció a causa de les conseqüències del veto rus. Respecte a l’any passat, va qualificar la campanya de correcta, encara que va admetre que els resultats econòmics no van ser suficients per compensar els números rojos de les dos campanyes anteriors.
En aquest context, va dir que és cert que es produeixen canvis d’espècies en finques (entre fruita de llavor i de pinyol) o arrancades de plantacions velles o les varietats de les quals no s’adapten al lloc on s’han plantat o als gustos requerits pel mercat. També va dir que es donen casos de pagesos que opten per empeltar ametllers o fins i tot passar-se a la producció d’oli, dos cultius que en els últims anys estan aconseguint resultats econòmics positius.
Altres fonts del sector van apuntar així mateix que s’empelten fruiters de pinyol amb altres varietats també de la mateixa espècie per problemes d’adaptació a la zona i per no cobrir les expectatives generades a l’hora de comprar els plançons. En aquest sentit es queixen que no compleixen amb l’anunci de producció i resistència incloses en les especificacions malgrat invertir en molts casos fortes quantitats econòmiques en concepte de royalties.
