Estudis, malaltia i família, raons dels joves per a no buscar feina

La principal raó que al·leguen els joves menors de 30 anys per a no buscar feina és continuar cursant estudis, encara que la malaltia o incapacitat pròpia i la cura d’algun familiar són altres dels arguments perquè aquest col·lectiu no busqui una sortida professional.

Ho conclou l'informe "Atur Juvenil i pobresa, un problema estructural?" realitzat per l’Observatori Social de "la Caixa", i que destaca que el baix nivell d’estudis és l’obstacle més important que troba aquesta part de la població per trobar feina.

En la primera part, titulada "Sota nivell educatiu, baixa participació laboral", la professora d’Economia Aplicada a la Universitat de Oviedo Begoña Cueto subratlla que durant la crisi es va disparar el nombre de joves que estan inactius per poder seguir estudiant, en passar del 36 % el 2006 al 51,8 % el 2016.

Malgrat que és el principal motiu pel qual els menors de 30 anys no busquen feina, sobretot d’aquells que compten amb estudis secundaris, hi ha altres raons per a això, encara que afecten sobretot els que tenen formació primària.

Així, dins d’aquest grup, la incapacitat i la malaltia pròpia és la raó per estar inactiu del 28,5 % dels homes i del 17,2 % de les dones.

Un altre dels motius, la cura de dependents, es dóna principalment entre les joves, i encara que aquest factor apareix en tots els nivells educatius, les responsabilitats familiars o personals són la causa que el 35,8 % de les que amb prou feines tenen estudis no siguin actives en la troballa d’una ocupació.

I és que "l’educació protegeix de l’atur" independentment del cicle econòmic, de manera que, tant en els períodes d’expansió com en els de crisi, la taxa d’ocupació en joves amb estudis bàsics amb prou feines arriba al 60 %, un percentatge que assoleix el 90 % en el cas dels joves amb formació superior.

En aquest sentit, recorda, els joves van ser els més castigats per la crisi, però no va afectar tots per igual segons el seu nivell educatiu: mentre la taxa d’ocupació només va disminuir deu punts en els que tenien estudis superiors i vint en els que havien cursat el batxillerat, en els que només tenien estudis primaris va caure entre 25 i 30 punts.

La segona part aborda "El repte de la Garantia Juvenil", i en ella la professora de Sociologia de la Universitat de Valladolid Almudena Moreno reflexiona sobre l’efectivitat d’aquesta política dissenyada per disminuir l’atur juvenil.

Aquells amb menor formació són els que menys es registren com a demandants d’ocupació, al contrari dels que han cursat estudis secundaris d’ESO o batxillerat, i són aquests els més beneficiats per l’aplicació del Programa de Garantia Juvenil.

Un programa engegat el 2014 l’acollida del qual "ha estat limitada" entre els joves espanyols, encara que el nombre ha anat augmentant des d’agost de 2015, quan es va ampliar l’edat fins els 29 anys.

D’aquesta forma, en el tercer trimestre de l’any passat, el 52,9 % dels inscrits eren demandants d’ocupació; el 30 % eren parats i només el 14 % ni estudiaven ni treballaven.

Després de sis mesos de la seua inscripció, només el 38 % dels joves espanyols va aconseguir trobar un treball o una formació, davant el 71 % dels irlandesos o el 68 % dels italians.

Entre els espanyols, el 30 % va aconseguir una ocupació, el 55 % s’estava formant, el 12 % era aprenent i un 1 % estava fent pràctiques.