Els lleidatans cancel·len crèdits per 5.525 milions des de l’any 2008

Els anys del boom econòmic i la bombolla immobiliària es van caracteritzar per una demanda i concessió de crèdits històrica. Però en aquests últims exercicis la situació ha canviat de forma radical, amb empreses i ciutadans intentant reduir al màxim la seua exposició al deute amb les entitats financeres.

Així s’explica el fet que el volum de crèdits que tenen concedides les entitats financeres hagi caigut a la província de Lleida des dels 14.190 milions d’euros amb què es va acabar el 2007 fins als 8.625 de desembre del passat exercici. És a dir, en vuit anys, els deutes amb la banca de ciutadans, empreses i administracions s’ha reduït més d’un 39%, o el que és el mateix, 5.225 milions d’euros.

A l’hora de fer l’anàlisi cal tenir en compte diversos factors. D’una banda, que en els anys més durs de la crisi econòmica la banca va tancar l’aixeta del crèdit. Van intensificar les exigències a l’hora de deixar diners i, amb això, empreses i famílies tenien més difícil poder firmar un crèdit.

Però també es va produir un altre fenomen destacable. La incertesa econòmica va provocar que es reduïssin de forma significativa inversions empresarials que no fossin ineludibles i les famílies van optar també per reduir el consum i, amb això, les necessitats d’acudir a demanar diners als bancs. Alhora, aquells que podien acceleraven el pagament de préstecs contractats en els anys de bonança, aprofitant la conjuntura de tipus d’interès històricament baixos. De fet, el Banc Central Europeu (BCE) presta els diners als bancs setmanalment al 0% i els cobra un 0,4% per l’excés de les seues reserves.

Tot plegat a pesar que Alemanya pressiona per a un canvi de política monetària i que la Reserva Federal nord-americana ha començat a incrementar el preu del diner. Amb tot, el president del BCE, Mario Draghi, defensa contra vent i marea la seua política monetària i augura que els tipus d’interès seguiran baixos durant “un període de temps extens”, una mala notícia per a la banca que treballa amb marges reduïts i per a estalviadors tradicionals amb escassa remuneració.

Els baixos tipus d’interès es tradueixen a accedir a crèdits barats però, alhora, penalitza els productes d’estalvi tradicionals, que veuen com cau la seua remuneració. En aquest context, els lleidatans tenien al final de l’any passat 9.241 milions d’euros en dipòsits bancaris, dels quals 9.049 corresponien a empreses i famílies i 192, a les administracions. En el cas d’aquestes, el volum és estable respecte a l’any 2015, quan eren 190 milions, però s’aprecia una caiguda més significativa en el cas de les famílies, que a l’acabar el 2015 comptaven a la banca amb 9.800 milions.

Si la comparació es fa amb les mateixes dates del 2007, quan es pot considerar que eren els inicis de l’última gran crisi econòmica, han crescut els estalvis de forma significativa. En concret, creixen un 7,4%. Aquest increment de 624 milions d’euros s’explica perquè les famílies i les empreses van adoptar en els anys de crisi i d’incertesa econòmica per intentar estalviar davant d’un futur que es presentava incert.

Dels diners que tenen en dipòsits les empreses i famílies de Lleida, el gros continua corresponent al capítol d’estalvi a termini, amb 3.499 milions.

No obstant, el segueixen de molt a prop els dipòsits amb més liquiditat, és a dir, els comptes a la vista, amb 3.232 milions. Finalment, els 2.318 milions d’euros restants corresponen a altres productes d’estalvi.

L’estalvi dels ciutadans es dirigeix, en un context de baixa remuneració a les llibretes, per altres productes. Estem parlant des de la inversió en borsa fins als plans de pensions, passant per un altre tipus de plans i productes d’inversió.

L’evolució pel que fa al capítol de dipòsits, amb creixement de l’estalvi respecte al 2008, és una tònica que s’aprecia a pràcticament tot l’Estat.