Els productors italians cobren 2 € més per quilo d'oli que a Lleida

El productors italians d’oli d’oliva verge extra reben prop de dos euros més per quilo que el que perceben els oleïcultors de Lleida. Tradicionalment hi ha un diferencial d’ingressos per quilo favorable als productors italians, però aquest any s’ha incrementat coincidint amb una caiguda de la collita d’olives als principals països productors de l’anomenat or verd.

En concret, les últimes dades oficials de les cotitzacions de l’oli de màxima qualitat del mes de març a Itàlia se situen per sobre dels 6,10 euros el quilo, mentre que a Espanya s’acosta als 3,84 euros. El president de la Denominació d’Origen Garrigues, Enric Dalmau, va explicar que les últimes operacions tancades a la província de vendes d’oli verge extra a granel s’han situat prop dels 4,20 euros el quilo.

El litre d’oli verge extra es troba en els lineals a entre 5 i 6 euros el litre

Així doncs, el diferencial entre els ingressos per quilo a Lleida i Itàlia dista en uns dos euros. Dalmau va explicar que és normal que existeixi una diferència d’un euro o euro i mig. Tanmateix, aquest any els italians, com altres productors mundials, han tingut una pèssima collita. Amb tot, s’han disparat els preus al mercat d’Itàlia, on el setanta per cent del consum és d’oli verge extra, la qual cosa el converteix en el més apreciat i demandat. Dalmau va explicar que als preus que compren els italians l’oli de Lleida han d’incrementar les despeses de transport i d’elaboració i que, per això, ofereixen per sota del producte del seu país.

Va explicar que Itàlia ha fet grans compres a Lleida, però també en altres zones productores espanyoles davant de la seua baixa producció. Enric Dalmau va afegir que pràcticament es podria donar per acabada a la DO Garrigues la campanya de venda a granel. “Ara l’oli que ens queda és pràcticament tot per envasar”, va indicar.

La DO ha tancat la campanya amb 2,83 milions de quilos d’oli produïts, xifra que suposa un descens del 12 per cent respecte a l’any passat i amb prou feines un 35 per cent de la capacitat productiva màxima de la zona. Podria arribar als vuit milions de quilos, però els estralls de la sequera de la primavera i l’estiu de l’any passat han enfonsat la producció.

Enric Dalmau reclama, una vegada més, que s’accelerin les obres del canal Segarra-Garrigues per assegurar el reg de suport que estabilitzi la producció en anys de falta de pluges, com en aquesta campanya.

Enric Dalmau va destacar que la caiguda de la producció ha estat una tònica general en els principals productors, des d’Espanya a Itàlia passant, per exemple per Tunísia, Turquia o Grècia, la qual cosa explica l’evolució a l’alça dels preus als mercats.

Fonts d’Asoliva remarquen que malgrat la pujada de preus en origen, els agricultors tenen una collita curta. Així doncs, encara que cobrin més per quilo d’oli, al comptar amb menys producció, les seues rendes no tancaran la campanya amb bons registres, o al menys no tan bons com es podria esperar.

Baixa el consum i la indústria retalla els marges La caiguda de la producció d’oli d’oliva ha disparat els preus per al consumidor, que a les botigues es pot trobar en molts casos a entre cinc i sis euros el litre del producte verge extra. Es tracta d’una situació que, com va publicar SEGRE, està provocant el transvasament de consum de l’oli d’oliva cap a altres greixos més econòmics, encara que també menys saludables o amb menys propietats. Així ho va afirmar la patronal del sector Asoliva, que està apreciant la caiguda de la demanda del consumidor. A la vegada, la indústria s’està trobant amb el problema que el mercat no està disposat a afrontar tot l’increment dels preus de l’oli d’oliva en origen. A la pràctica, obliga la indústria a assumir part d’aquest encariment i a retallar els marges. És una situació difícil per a la indústria que, a la vegada, adverteix que tampoc els productors d’oli d’oliva poden mostrar-se satisfets amb l’evolució de la campanya.