El Segrià té la sisena economia més competitiva de Catalunya

El Segrià és la comarca lleidatana amb l’economia més competitiva i la sisena de tot Catalunya, segons consta a l’Índex de Competitivitat de la Federació Empresarial del Gran Penedès –l’acabada de crear patronal resultat de la fusió entre l’Associació d’Empresaris de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf (ADEPG) i la Unió Empresarial del Penedès (Uep)–. L’informe atorga un índex a cada comarca en funció de diferents paràmetres i situa el Barcelonès com a líder indiscutible, amb 75,3 punts, davant els 45,2 del Segrià, com es pot veure al gràfic adjunt.

El Solsonès és la segona comarca de Lleida més ben situada, al lloc dotze, mentre que Urgell, Segarra i Pla d’Urgell s’atansen a la zona mitjana. La Noguera se situa al lloc 30 i a la zona de cua s’ubiquen el Pallars Jussà, l’Alt Urgell i Aran. Les ventafocs de Catalunya en competitivitat són l’Alta Ribagorça i el Pallars Sobirà. Aran, Segrià, Urgell i Segarra La Val d’Aran i el Segrià destaquen en qualificació de recursos humans i per a l’educació i la formació professional, als llocs segon i cinquè de tot Catalunya, mentre que l’Urgell i la Segarra ho fan de forma especial (llocs tercer i quart) en sostenibilitat mediambiental.

La més ben situada en el capítol d’infraestructures de transport i comunicacions és el Segrià, com a cinquena de tot Catalunya. L’autor de l’estudi, David Moreno, va destacar l’avanç en el rànquing del Solsonès (+9), amb molta activitat emprenedora, i el Priorat (+8), sobretot en innovació en comercialització, mentre que destaquen els descens del Baix Ebre (-9) i Aran (-8). David Moreno va remarcar que, un any més, l’Índex reflecteix una clara diferència entre les comarques de la part alta del rànquing i les que tanquen el llistat, amb 55 punts de diferència entre el Barcelonès i el Pallars Sobirà. Moreno argumenta aquesta distància pels “avantatges en infraestructures i serveis” que hi ha principalment a Barcelona i tot l’entorn metropolità més directe.

En aquest sentit, va assenyalar que a l’interior de Catalunya els avantatges són “molt pocs”, per la qual cosa les estratègies empresarials passen per potenciar “recursos endògens, com els recursos turístics i agroalimentaris”. Per guanyar competitivitat, insta aquest territori a reforçar les infraestructures de telecomunicacions per tenir més oportunitats d’“arribar a l’economia global”.