Una de cada cinc empreses de Lleida està associada a les grans patronals

Les dos grans patronals de Lleida, Pimec i Coell, tenen associades una de cada cinc empreses de Lleida, en un teixit econòmic en el qual dominen els autònoms i les petites empreses. Amb prou feines una trentena poden considerar-se ‘grans’. La Cambra de Comerç, sense ser patronal, és un dels grans ‘lobbies’ econòmics.

Si el món sindical està dominat per dos grans organitzacions, UGT i CCOO, en el cas de les patronals també són dos les que copen la representació dels negocis a la província. En aquest cas, són Pimec, de la micro, petita i mitjana empresa de Catalunya, i Coell, Confederació d’Organitzacions Empresarials de Lleida. En total, compten amb uns 8.200 associats a la província, sobre un total de 38.274 negocis registrats a les comarques de Ponent, segons les últimes dades oficials de l’Institut Nacional de Estadística. És a dir, que tot just una de cada cinc empreses locals està lligada directament a una de les dos grans organitzacions patronals.

Al llarg dels últims anys, s’havia estudiat la possibilitat que totes dos arribessin a poder crear una única patronal a Catalunya, però sigui per personalismes, segons algunes fonts, o per la diferència de la seua estructura i a qui representen, s’han frustrat possibles negociacions. De fet, en aquests moments, cap de les dos organitzacions vol sentir a parlar d’aquesta possibilitat.

Les Cambres de Comerç representen el tercer gran grup de pressió empresarial

Coell forma part a Catalunya de Foment del Treball, i a Espanya està representada per la Confederació Espanyola d’Organitzacions Empresarials (CEOE).

Tant a Catalunya com a l’Estat, aquestes dos patronals representen les grans empreses. Per això, podria semblar que a Lleida també ho són. Tanmateix, a la província les grans companyies són l’excepció i, si només tingués aquest tipus de sòcies en el seu si, els hipotètics membres es limitarien a una trentena. En aquest context, la Coell vol treure’s el que considera el tòpic de ser la veu de les grans empreses.

Pimec, per la seua part, defensa que en el seu ADN hi ha la representació de les micro, petites i mitjanes empreses, és a dir, que té pràcticament tot l’empresariat local com a candidat a captar com a soci. En el seu cas, té com a organització mare Pimec de Catalunya, de la qual es pot dir que té un accent lleidatà de mans del seu president, Josep Gonzàlez, natural de Llimiana.

La seua manera d’organitzar-se també té peculiaritats diferents. Pimec, amb pràcticament un quart de segle d’existència, compta amb tres grans potes: la destinada a les micro, petites i mitjanes empreses, Pimec Autònoms, i la Fundació Pimec, que qualifica com el “cor” de la patronal.

La Coell, a punt de complir quaranta anys de vida, aposta per l’organització via quatre grans federacions (Federació de Gremis de la Construcció, Associació d’Instal·ladors de Serveis per a la Construcció, Associació Empresarial de la Fusta i Federació d’Empreses Sense Agrupació Sectorial). En el seu cas, també disposa d’una organització pròpia destinada a atendre els autònoms, un col·lectiu que fins fa pocs anys es podia considerar orfe d’organització, però que cada vegada va guanyant més i més veu, perquè el seu pes econòmic és indiscutible. De fet, a Lleida més de la meitat dels negocis no tenen assalariats.

Aquestes són les dos grans patronals de Lleida, però no les úniques, perquè les organitzacions agràries, per posar un exemple, també ho són i s’asseuen a la taula com a tals a l’hora de negociar el conveni del camp.

A més, en la representació empresarial, o almenys com a organització que és un lobby o grup de pressió, no s’ha d’oblidar les Cambres de Comerç. Encara estan assimilant els canvis forçats pel govern de José Luis Rodríguez Zapatero, que les manté com a corporació de dret públic, amb obligacions però sense la possibilitat d’un finançament garantit, a l’haver desaparegut l’anomenat recurs cameral, que havien de pagar tots els negocis en funció de l’IAE o l’Impost de Societats.

Pràcticament el 55% dels negocis de Lleida no tenen empleats i recauen en autònoms, en els anomenats emprenedors, segons es desprèn de l’últim informe de l’Institut Nacional d’Estadística.