AVICULTURA ANÀLISI
Els preus dels ous en origen repunten després de la caiguda del 17% de l’any passat
La província de Lleida va reduir l’oferta el 2016 en un 6,5 per cent, amb una producció total de 40,75 milions de dotzenes || Els últims censos oficials de gallines se situen a nivells del 2011
Els preus dels ous en origen estan repuntant respecte al 2016, un any en el qual el sector va haver d’afrontar una caiguda de les cotitzacions xifrada en un 17 per cent. En aquests moments, el preu en origen d’una dotzena L (gran) se situa en 0,76 euros, davant dels 0,62 de l’any passat i els 0,71 del 2015, segons indica l’última informació oficial del ministeri d’Agricultura. En el cas dels ous M (mitjans), la cotització és de 0,62 euros, quan en els dos últims anys es valoraven a 0,55 i 0,63, respectivament,
Aquesta recuperació és necessària per al sector, si tenim en compte el 2016 de baixos preus que va afrontar. La caiguda de les cotitzacions només es va veure esmorteïda en part per l’abaratiment dels costos d’alimentació de les gallines, gràcies a uns cereals econòmics per a la producció de pinsos. En concret, es calcula que els costos de producció es van reduir un 4%, lluny de la caiguda del 17% dels preus dels ous. De fet, bona part de l’any passat no es van arribar a cobrir els costos de producció.
Aquestes dades expliquen la caiguda al cens en el nombre de gallines ponedores i de la producció d’ous per a consum humà a Lleida. El sector va reaccionar amb una reducció d’oferta a la crisi de preus.
En concret, la província va tancar l’any passat amb un cens d’1,69 milions de gallines. Representa un descens del 3,96 per cent respecte a l’exercici anterior, segons assenyalen les dades oficials de la conselleria d’Agricultura. En el cas de la producció estimada pel departament, es passa de 43.558 milions de dotzenes d’ous per a consum humà el 2015 a les 40.750 de l’any passat. En aquest punt s’ha de fer l’excepció que la conselleria ha actualitzat les dades de rendiment de les aus.
Lleida és una potència que s’ha de tenir en compte en el sector estatal ja que el 2015 (últim exercici de dades comparables) representava el 3,69% de la cabanya total espanyola, de 47.835 animals.
Per la seua banda, el panell de quantificació del desaprofitament alimentari en llars, que el ministeri va posar en marxa el 2014, ratifica una conscienciació més elevada de les famílies en la lluita contra el desaprofitament alimentari. L’informe constata una reducció d’un 6% del desaprofitament alimentari al disminuir en 80,1 milions de tones els aliments que es llencen a les escombraries. Malgrat tot, es continuen llançant cada setmana vint-i-quatre milions de quilos cada setmana.
El consum de les llars en l’alimentació continua estableEl panell de consum del ministeri d’Agricultura reflecteix el manteniment de la despesa en alimentació dins de les llars espanyoles, que se situa en 67.095,5 milions d’euros, que representa a penes un 0,1% més que el 2015. Per categories, destaca la importància dels productes frescos en l’alimentació de les llars, que suposen el 41% del volum total consumit i el 44,1% del pressupost total destinat a l’alimentació.
