ESNOTICIA
Els plans privats ja acumulen gairebé mil milions a la província
La incertesa sobre el sistema públic dispara l’estalvi en aquests programes || Una quarta part de la població ha previst complementar els seus ingressos futurs
Un grup de gent gran, en una llar de jubilats.
La crisi dels anys 90 va representar la primera gran alerta sobre el futur del sistema públic de pensions, i el llavors ministre d’Economia, el socialista Pedro Solbes, va animar la població a contractar sistemes privats d’estalvi. Ara, la situació es repeteix i agreujada.
En aquest context s’explica el pes que estan adquirint els plans de pensions privats, que en el cas de la província de Lleida assoleixen ja els 992 milions d’euros. Un de cada quatre lleidatans pràcticament (24%) en té un de contractat per complementar la seua prestació en el futur. És així una de les províncies més previsores de tot l’Estat, només superada per Segòvia, Sòria i La Rioja, segons les dades de l’Associació d’Institucions d’Inversió Privada i Fons de Pensions (Inverco).
Aquests fons redueixen la factura de l’IRPF però rescatar-los de cop suposa una penalització
L’import total dels diners estalviats es va disparar en 168 milions el 2015, últim exercici del qual es tenen dades tancades, la qual cosa implica un augment del 19,17%. En total són 105.106 persones amb un d’aquests sistemes d’estalvi, 6.659 més que a l’exercici anterior i de mitjana tenen ja a la seua guardiola particular 9.437 euros.
El tipus d’estalvi sol dependre en bona mesura de l’edat. Com més jove és la persona que contracta un d’aquests plans més arrisca i destina un percentatge de renda variable més gran. En la mesura que s’atansa l’edat de jubilació, el lògic és optar per productes més conservadors, com la renda fixa o garantits, que, encara que confereixen menys interessos també presenten menys riscos. A Lleida, el capital col·locat en renda variable es limita al 9,8%.
Aquest tipus de plans d’estalvi per complementar la pensió pública futura té atractius fiscals en l’Impost sobre la Renda mentre es fan les aportacions. De fet, representa una de les vies més habituals per intentar reduir la factura amb el fisc a la vegada que s’estalvia per al futur.El problema ve quan es vol fer el rescat d’aquests diners arribat el moment. És llavors quan el contribuent ha de fer comptes perquè recuperar els diners estalviats de cop es tradueix, a la pràctica, en una dolorosa factura amb el fisc. De totes maneres, les previsions apunten que aquest tipus de plans de previsió continuaran creixent, almenys de forma proporcional a les advertències sobre la delicada situació del sistema públic de pensions a l’Estat.
La dada
- 105.106 lleidatans Pràcticament un de cada quatre lleidatans té contractat un pla de pensions.
- 9.437 euros La mitjana d’estalvi per persona se situa en 9.437 euros, segons Inverco.
- 9,8 Per cent L’estalviador lleidatà és conservador i només el 9,8% opta per la renda variable.
Pensions cada cop més pobres i amb horitzó a la baixa El Govern de José Luis Rodríguez Zapatero va ser el primer que va congelar les pensions i després el de Mariano Rajoy va deslligar la seua evolució del cost de la vida. A la pràctica, s’ha traduït que en els últims exercicis els sous de persones grans i viudes s’ha incrementat un 0,25% anual, el mínim previst. Només l’últim any i tenint en compte l’evolució del cost de la vida, els pensionistes de Lleida han perdut en el seu conjunt cinc milions d’euros de poder adquisitiu. Però les previsions de futur no apunten precisament que el nivell de les prestacions millori, sinó al contrari. L’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) adverteix que si no es prenen mesures les pensions no podran pujar més d’aquest 0,25 per cent en els propers anys. Tenint en compte la previsió de creixement dels preus, d’aquí al 2022, els ingressos de les persones grans perdran un 7 per cent de poder de compra. Aquesta no és l’única previsió que fa reflexionar i dispara les alarmes. De fet, la Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada (Fedea) proposa “blindar” la pensió mínima vinculant el seu creixement a la taxa d’inflació com a opció per “mitigar els efectes adversos” de l’índex de revalorització que fixa una pujada mínima del 0,25 per cent. Adverteix que les pensions només pujaran aquest quart de punt fins al 2060 si no es prenen mesures.
Tres opcions per al futur
- 1. Edat. Els experts ja parlen que caldrà treballar fins als 70 anys D’aquí a deu anys, l’edat legal de jubilació serà de 67 anys, però ja es considera insuficient per apuntalar el sistema públic.
- 2. Impostos. Les pensions de viudetat i d’orfandat poden passar a costejar-se amb impostos La Seguretat Social pagaria les pensions de jubilació i incapacitat. Viudes i orfes cobrarien de Pressupostos de l’Estat.
- 3. Tresor. Fins que no s’arribi a un acord el desfasament haurà de cobrir-lo el Tresor Públic Amb una guardiola de les pensions a punt d’esgotar-se, el pagament de les prestacions està assegurat per fons del Tresor Públic.
Horitzó de treballar més anys La reforma del sistema de pensions públic necessita un ampli acord entre els partits de l’arc parlamentari si no vol nàixer amb peus de fang o quedar-se a mig camí. Però qualsevol canvi té un cost en termes polítics, només cal adonar- se que la gent gran representen més de nou milions de votants. A més, amb un parlament fragmentat és complicat que es pugui arribar a un acord, almenys de forma senzilla. Brussel·les adverteix que cal posar fil a l’agulla i adoptar reformes. Les grans propostes no són, sens dubte, populars. D’una banda, quan encara no s’ha conclòs el pla de retard gradual de l’edat de jubilació (arribarà als 67 anys el 2027), ja s’està plantejant que s’hauria d’ajornar de forma general als setanta anys, amb excepcions només per a alguns tipus de treball que comporten especial penositat. La teoria és que si vivim més i en millors condicions, també hauríem d’estar més temps al peu del canó en el lloc de treball per apuntalar el sistema de pensions. D’altra banda s’insisteix en canvis en l’anomenada “taxa de substitució” de les pensions, que no és més que la diferència entre el que es cobra en l’últim sou i la prestació que es percep quan es passa a dependre de la Seguretat Social. El Banc d’Espanya parla d’establir una taxa de substitució fixa i una contributivitat més gran i transparència en el sistema. A la pràctica, després d’aquestes paraules es troba l’aposta de l’institut emissor per un nou ajustament, un altre pas de rosca en un intent que els comptes quadrin. Una via que pot suposar també una rebaixa de pensions sense dir-ho clarament és la d’augmentar el període decotització amb què es calculen les prestacions. Altres propostes Altres propostes passen per treure del sistema públic algunes pensions, com les de viudetat i orfandat, que costen quinze milions al mes a Lleida, i costejar- les via Pressupostos de l’Estat, és a dir, via impostos. Però sigui com sigui, els diners haurien de sortir de les butxaques dels treballadors i els contribuents en general. És a dir, aquesta fórmula salvaria els comptes de la Seguretat Social, però caldria treure els diners d’algun lloc. Així les coses, o s’apujarien els impostos (alguns apunten a l’IVA com el tribut a elegir) o es treu fons d’altres partides per pagar a viudes i orfes. Els dos supòsits són difícils. Apujar tributs castigaria de nou i en especial la cada vegada més feble classe mitjana, però tocar els pressupostos és difícil, tenint en compte els compromisos de l’Estat de Benestar, amb despeses com la sanitària o educativa sobre les quals la societat no estaria disposada a aplicar retallades.
Fonts de reserva
- L’extra d’estiu surt de nou de la guardiola. UGT ha exigit aquesta setmana al Govern central que convoqui de forma “urgent” la Comissió de Seguiment del Fons de reserva de la Seguretat Social perquè “torna a utilitzar aquest fons per fer front a la paga extraordinària dels pensionistes d’aquest estiu”.
El sindicat considera que s’ha de donar una solució a aquest problema de forma immediata, perquè “el Govern no pot utilitzar el crèdit de 10.913 milions d’euros ni treure del fons de reserva una quantia superior al 3 per cent”. Els dos sindicats majoritaris han anunciat mobilitzacions en defensa del sistema públic. CCOO alerta que els efectes de la reforma aplicada l’any 2013 s’està deixant sentir ja a les butxaques de les persones grans, amb retallades a la pràctica de les prestacions.
L’aposta dels sindicats és que les pensions s’han de garantir per la via dels ingressos. És a dir, per una ocupació de qualitat amb salaris dignes, lluita contra els abusos i economia submergida per avalar la seua sostenibilitat.
