L’extra d’estiu surt de nou de la guardiola

UGT ha exigit aquesta setmana al Govern central que convoqui de forma “urgent” la Comissió de Seguiment del Fons de reserva de la Seguretat Social perquè “torna a utilitzar aquest fons per fer front a la paga extraordinària dels pensionistes d’aquest estiu”.

El sindicat considera que s’ha de donar una solució a aquest problema de forma immediata, perquè “el Govern no pot utilitzar el crèdit de 10.913 milions d’euros ni treure del fons de reserva una quantia superior al 3 per cent”.

Els sindicats defensenque el sistema ha de garantir-se gràcies a salaris dignes

El Banc d’Espanya ha demanat un nou ajustament de les pensions aquesta mateixa setmana

Els dos sindicats majoritaris han anunciat mobilitzacions en defensa del sistema públic. CCOO alerta que els efectes de la reforma aplicada l’any 2013 s’està deixant sentir ja a les butxaques de les persones grans, amb retallades a la pràctica de les prestacions.

L’aposta dels sindicats és que les pensions s’han de garantir per la via dels ingressos. És a dir, per una ocupació de qualitat amb salaris dignes, lluita contra els abusos i economia submergida per avalar la seua sostenibilitat.

lleida

La reforma del sistema de pensions públic necessita un ampli acord entre els partits de l’arc parlamentari si no vol nàixer amb peus de fang o quedar-se a mig camí. Però qualsevol canvi té un cost en termes polítics, només cal adonar-se que la gent gran representen més de nou milions de votants. A més, amb un parlament fragmentat és complicat que es pugui arribar a un acord, almenys de forma senzilla. Brussel·les adverteix que cal posar fil a l’agulla i adoptar reformes. Les grans propostes no són, sens dubte, populars.

D’una banda, quan encara no s’ha conclòs el pla de retard gradual de l’edat de jubilació (arribarà als 67 anys el 2027), ja s’està plantejant que s’hauria d’ajornar de forma general als setanta anys, amb excepcions només per a alguns tipus de treball que comporten especial penositat.

La teoria és que si vivim més i en millors condicions, també hauríem d’estar més temps al peu del canó en el lloc de treball per apuntalar el sistema de pensions.

D’altra banda s’insisteix en canvis en l’anomenada “taxa de substitució” de les pensions, que no és més que la diferència entre el que es cobra en l’últim sou i la prestació que es percep quan es passa a dependre de la Seguretat Social. El Banc d’Espanya parla d’establir una taxa de substitució fixa i una contributivitat més gran i transparència en el sistema. A la pràctica, després d’aquestes paraules es troba l’aposta de l’institut emissor per un nou ajustament, un altre pas de rosca en un intent que els comptes quadrin.

Una via que pot suposar també una rebaixa de pensions sense dir-ho clarament és la d’augmentar el període de cotització amb què es calculen les prestacions.

Altres propostes passen per treure del sistema públic algunes pensions, com les de viudetat i orfandat, que costen quinze milions al mes a Lleida, i costejar-les via Pressupostos de l’Estat, és a dir, via impostos. Però sigui com sigui, els diners haurien de sortir de les butxaques dels treballadors i els contribuents en general. És a dir, aquesta fórmula salvaria els comptes de la Seguretat Social, però caldria treure els diners d’algun lloc. Així les coses, o s’apujarien els impostos (alguns apunten a l’IVA com el tribut a elegir) o es treu fons d’altres partides per pagar a viudes i orfes.

Els dos supòsits són difícils. Apujar tributs castigaria de nou i en especial la cada vegada més feble classe mitjana, però tocar els pressupostos és difícil, tenint en compte els compromisos de l’Estat de Benestar, amb despeses com la sanitària o educativa sobre les quals la societat no estaria disposada a aplicar retallades.