Set de cada deu joves creu que haurà de "treballar en el que sigui"

Set de cada deu joves espanyols creu molt probable "haver de treballar en el que sigui", mentre que el 61% pensa que continuaran depenent econòmicament de la seua família i el 39 % considera que existeix una alta probabilitat d’haver d’anar-se’n a l’estranger per tenir una feina. Són les dades del Baròmetre 2017 del Projecte Scopio realitzat pel Centre Reina Sofia sobre Adolescència i Joventut de la Fundació d’Ajuda a la Drogoaddicció (FAD), per conèixer "el procés pel qual es cau en determinades conductes", segons director general d’aquest centre, Ignacio Calderón.

Més de 1.200 joves d’entre 15 i 29 anys expliquen com veuen el futur del país i gairebé la meitat d’ells augura que els problemes i la situació d’Espanya es mantindrà igual, mentre que, sobre la seua situació personal, un 47% és optimista i estima que millorarà, davant el 7,4% que opina que anirà a pitjor.

Segons Calderón, "aquest optimisme" es deu que ha canviat la percepció respecte a l’anterior informe, elaborat en plena crisi, i ha qualificat com a "molt interessant" el "realisme amb què s’enfronten a les qüestions". "Han passat de la dependència a un paper més actiu", ha puntualitzat.

Gairebé 5 de cada 10 joves té clar que les seues oportunitats laborals seran pitjors que les dels seus progenitors; mentre que tres de cada deu esperen que siguin millors i un 14,1 % iguals. En aquest sentit, el 40,6 % vaticina que estarà a l’atur o tindrà dificultats per trobar feina; el 36,1 % que l’ocupació|ús serà pitjor del qual espera; el 28,2 % tem tenir un pitjor estat anímic i patir ansietat i un 24,8 % estima que no podrà arribar a fi de mes.

La mobilitat és present en la vida de la població jove, un 26,7 % ha canviat de residència habitual per estudis i un 22 % ho ha fet per treball.

Quant a la capacitat de despesa, un 28,7 % dels joves diu que pot fer front a tots; el 24,7 % només a una part i el 24,3 % als de butxaca. I en més d’un 30 % dels casos els diners el treuen de la feina i de la qual cosa els aporta la seua família, a la qua més d’un 80 % consideren molt important en la seua escala de valors, juntament amb tenir èxit en el treball i guanyar diners.

Anna Sanmartín, subdirectora del Centro Reina Sofia, ha destacat que, malgrat que l’interès per la política segueix als últims llocs de l’escala (un 30 %), ha augmentat en 10 punts respecte a 2006. També ha dit que s’observa la seua implicació social "en fets puntuals", però la seua pertinença a associacions és molt baixa.

Es manté la tendència a una tolerància més gran a comportaments de l’àmbit privat (adopció de fills per homosexuals, ajuda a morir als malalts greus que ho demanin o llibertat per avortar) i molt menor per als referits al terreny públic.

Gairebé el 40 % dels joves diu no confiar en cap institució i la igualtat entre homes i dones interessa al 53,4 % dels entrevistats, així com un 35 % es preocupa per la lluita contra les injustícies i un 34,6 % per la defensa dels animals.

Només a un 17,3 % el preocupa la violència de gènere, la qual cosa "pot deure’s que la veuen aliena a ells".