La societat lleidatana s'ha empobrit a un ritme superior que la mitjana catalana i estatal

El percentatge de lleidatans assalariats que al 2014 vivien per sota del llindar de la pobresa era del 33,93%, més de tres punts percentuals respecte al 2008. Així ho constata el treball ‘La pobresa a Lleida: l'impacte de la crisi sobre les rendes salarials i les pensions’ (Edicions de la UdL, col·lecció Sud-Nord), dels professors de la Universitat de Lleida (UdL) Joan Pere Enciso, Rafael Allepuz i Xavier Pelegrí.

Aquest llibre analitza com la crisi ha afectat els ingressos de les persones assalariades, les aturades amb prestacions, les pensionistes i les que reben la renda mínima d'inserció, a partir de dades de l’Institut Nacional d’Estadística i de l'Agència Tributària entre el 2008 i el 2014 (últim sobre el qual hi ha dades disponibles). L’obra conclou que la societat lleidatana s’ha empobrit a un ritme superior que la del conjunt català i espanyol. La renda familiar bruta disponible per habitant s'havia reduït a Lleida un 23,18% entre el 2008 i el 2012.

Entre les causes més importants, s'esmenten la reducció del nombre de persones ocupades en un 10,82%, el procés de devaluació salarial (12,48%), que entre els menors de 25 anys arriba al 40%, així com de les pensions i de les prestacions per desocupació.

El 60% dels pensionistes, expliquen els autors, rebien una pensió per sota de la mitjana catalana i espanyola i els ingressos de les persones sense feina amb prestacions van reduir-se un 20% entre 2010 i 2014.

Pel que fa a l'evolució de la renda mínima d’inserció -a partir de dades de la Generalitat de Catalunya-, els imports executats han augmentat en aquests sis anys proporcionalment més a Lleida que al conjunt de Catalunya, però la quantia que rep cada membre destinatari ha disminuït.

La crisi també ha comportat l'augment de les desigualtats. L'any 2008, per cada 100 euros que rebia el 50% de la població de Lleida amb menys ingressos, el 50% restant en rebia 389. Al 2014, ja eren 447 euros, un 14,91% més.

Altres dades que aporta la publicació posen de manifest que les dones seguien tenint uns ingressos inferiors als homes, sobretot en la franja de majors de 65 anys. Tot i que la bretxa salarial havia disminuït en el període analitzat el diferencial continuava sent rellevant, d’uns 17 punts percentuals.

Aquest és el segon llibre que els mateixos autors dediquen al tema de la pobresa a Ponent, l'anterior, 'Nova i vella pobresa a les comarques de Lleida. Percepció des dels serveis socials', també era fruit d'un estudi finançat per l'Oficina de Desenvolupament i Cooperació de la UdL que es va publicar ara fa dos anys en la mateixa col·lecció.