CONSUM INFLACIÓ
Més car amb menys ingressos
El preu de la vida ha pujat a un ritme molt accelerat del 2007 al 2017, al contrari que els sous i les pensions, l’increment dels quals ha sigut molt lleu durant l’última dècada || Les xifres demostren que la ciutadania encara no es beneficia de la incipient recuperació econòmica
Mirant en detall, la xifra amb la pujada més escandalosa és la de la llum. Segons dades ofertes per Facua, en els últims deu anys, el rebut de la llum s’ha encarit un 47,3% i ha passat de costar una mitjana de 48,59 euros el 2007 a 71,3 euros.
Aquestes dades revelen que l’increment de la factura de la llum en l’última dècada ha sigut 12,5 vegades més gran que el dels sous. La pujada del 15,4% en el preu dels carburants afecta especialment aquells que depenen de la gasolina o el gasoil per treballar: pagesos, transportistes i particulars que utilitzen el cotxe per anar a la feina observen com omplir el dipòsit és cada vegada més car i els beneficis no creixen en la mateixa proporció.
La ministra Báñez advoca per una pujada salarial, però sindicats i patronals no es posen d’acord
CCOO i UGT de Lleida denuncien que els treballadors no perceben les millores econòmiques
Però si hi ha una pujada veritablement alarmant és la protagonitzada pel preu de l’aigua a la ciutat de Lleida. La factura d’una llar mitjana el 2007 ascendia a 8,69 euros, i en l’actualitat assoleix els 15,36 euros, segons dades del Comú de Lleida.
Alguns dels productes bàsics de la cistella de la compra també s’han encarit molt per sobre del sou mitjà i les pensions. Segons dades ofertes pel web oficial de comerç del Govern central, l’oli d’oliva ha incrementat el seu preu per litre un 21,26% entre el maig del 2007 i el maig del 2014, mentre que l’envàs de 250 grams de cafè barreja mòlt ho ha fet un 39,8%.
Malgrat que la ministra d’Ocupació, Fátima Bañez, va dir dimarts passat que ha arribat l’hora d’apujar els sous, l’acord salarial entre sindicats i patronals continua sense arribar.
El futur dels pensionistes no és tampoc tranquil·litzador, ja que segons els sindicats el Govern de l’Estat, mitjançant el Pacte de Toledo, va aprovar “unilateralment” desvincular les pensions del creixement de l’IPC. Mentre sigui així, el seu poder adquisitiu tampoc no creixerà.
Els sindicats de treballadors han estat mobilitzant-se en els últims mesos per denunciar aquesta situació, que consideren insostenible. Els secretaris d’organització de CCOO i UGT de Lleida, Carles Asensio i Demelsa Mateos, coincideixen a remarcar que, malgrat que la situació econòmica ha millorat, els treballadors no ho perceben i asseguren que estan treballant per incloure en tots els convenis una clàusula de revisió salarial que actualitzi els sous segons les variacions de l’IPC.