Jaume Massana: «El sector agroalimentari clarament ha sortit de la crisi»

Considera que ja hem superat la crisi?

Les últimes dades de PIB agregat espanyol mostren que en aquest segon semestre de l’any són superiors als del 2012. Catalunya també ha recuperat el nivell i, a pesar que no tinc xifres per províncies, sí tinc dades de Lleida que apunten a la recuperació.

Com ara quins?

Per exemple, estem creixent en nòmines (a CaixaBank) aquest any en taxes d’un 10%. Entre un 2 i un 3% és quota que esgarrapem (a altres entitats), però el 7 o 8% és creixement de mercat. Són persones que (amb un salari) poden consumir, endeutar-se i fer nous projectes. Una altra dada és el creixement del crèdit. L’any passat ja va ser un bon any pel que fa a nova producció i aquest, també. En hipoteques estem creixent entorn d’un 3%, en crèdit al consum a prop del 20% i en empreses, al voltant del 10%.

Com està sent la recuperació econòmica?

El PIB té diferents components, com per exemple consum, inversió pública o exportacions, El consum encara està per sota del 2007 i és normal que algun restaurant digui que no ha recuperat nivells d’activitat, però les exportacions espanyoles estan un 30 per cent per sobre. Hem sortit de la crisi amb menys consum i demanda interna i més exportació. Així, noten més la sortida de la crisi les empreses que exporten.

Quins sectors són els que tiren especialment?

Ho hem notat en especial en el sector primari i agroalimentari, que clarament ha sortit de la crisi i les empreses estan contractant gent, facturant més, exportant més... El segon sector és el turisme, que està invertint i contractant més.

Dins de l’agroalimentari, destaca el porcí.

En el porcí hi ha empreses que no han notat a penes la crisi. Me’n passa pel cap una que entre el 2007 i el 2013 va doblar facturació. Va passar d’exportar un 20% a un 80%, amb vendes a Rússia, la Xina... Va fer els deures. No és un cas general però sí que crec que hi ha empreses del sector del porc que no han passat la crisi, encara que, compte, amb molt esforç i fent els deures, buscant nous mercats. El porc és un bé de primera necessitat i preu baix, és un dels sectors que menys han caigut amb la crisi, i també ara és dels menys volàtils, dels que menys pugen de cop. La clau del sector aquests anys ha sigut la seua internacionalització. CaixaBank acompanya, doncs, el sector cada vegada més, amb la nostra especialització en AgroBank donant suport en el finançament de modernització, de creixement, d’instal·lació de noves granges, línies de producció per al sector d’elaborats i també en la internacionalització, a través de les nostres oficines de representació, sobretot a la Xina.

Hi ha algun altre subsector agroalimentari que destaqui per sobre dels altres?

En general està tirant tot. Per exemple, la fruita seca. La demanda mundial d’ametlla està en creixement, Espanya n’és importadora i els preus han pujat.

Hi ha qui parla del risc que es creï una mena de bombolla de l’ametlla...

Quan alguna cosa creix molt ràpida cal anar amb compte sempre, sigui l’ametlla, el porc o el que sigui. Al final, si un compra un terreny per plantar ametlla, ho paga molt car i només li surten els números amb el producte en els preus actuals, corre el risc que puguin baixar (les cotitzacions) un 30% i després no pot pagar (la inversió). Vigilem i assessorem quan donem finançament. De moment estem veient responsabilitat (en les inversions en ametllers), no estem veient bogeries, però és una cosa que cal vigilar. També que no s’hi fiqui gent que no sigui del sector, que no en sàpiga. Estem veient que en alguns sectors hi ha gent amb més perfil inversor i no d’agricultor de tota la vida que es pot estar posant com abans feien en l’immobiliari o en el de renovables. No tothom pot fer ametlles encara que pugui semblar molt senzill. S’ha de deixar en mans de professionals.

Quin és el balanç d’AgroBank?

Està anant molt bé per dos motius. Ens especialitzem en productes, serveis i gestors. Per exemple, amb productes de finançament d’inversió per a arrendataris, préstecs per a inversions que tenen diversos anys sense rendiment, com la plantació d’una finca de pomeres, donem un període de carència, no s’han de tornar els diners fins que no es comenci a tenir collita. També hem adaptat altres productes. Tenim més de 200 gestors a les 107 oficines agràries, de les quals 61 són a la província de Lleida. La nostra quota de DUN és d’un 36% i el volum de negoci de les oficines AgroBank a la província és de 1.162 milions d’euros.