El Govern tanca la central de Garoña, la nuclear més antiga d'Espanya

El Govern ha denegat la renovació de la central nuclear de Garoña (Burgos), la més antiga d’Espanya.

Santa María de Garoña, situada a la província de Burgos, en una península natural formada per un meandre del riu Ebre, es va inaugurar el 1970 i va cessar la seua activitat el desembre de 2012.

Consta d’un sistema nuclear de producció de vapor format per un reactor d’aigua lleugera en ebullició (Boiling Water Reactor, BWR) subministrat per General Electric (a Espanya només hi ha un altre reactor d’aquest tipus, el de Cofrentes i es tracta de la mateixa tecnologia instal·lada a Fukushima Daichi).

Propietat de Nucleonor, empresa participada al 50% per Iberdrola i Endesa, la central de Santa María de Garoña, va iniciar la seua activitat industrial en març de 1971 amb una potència elèctrica instal·lada de 460 MWe, que després va augmentar 466 MWe.

Durant l’any 2004 va produir 4.049,59 milions de kWh, amb un factor de càrrega de 98,93% el que va suposar la millor producció anual des de l’inici de l’operació de la planta.

El 2012, el seu últim any en explotació, va generar 3.879,69 milions de kilowatts hora.

En els anys 2004 i 2005 la central de Garoña va registrar dos incidents qualificats de nivell 1, d’acord amb la Escala Internacional de Successos Nuclears (INES).

El febrer de 2004 es va enviar, per error, una partida de ferralla radioactiva a una acereria de Biscaia i el 14 de març de 2005, en el transcurs d’una prova de vigilància de les vàlvules de ventilació de l’edifici de contenció, es va detectar un comportament anòmal del sistema.

També va ser classificat amb nivell 1 un fallo registrat l’agost de 2008 a les bateries de subministrament ininterromput.

El permís d’explotació de Garoña es va renovar el 5 de juliol de 1999 per un termini de 10 anys; i el 2006, Nuclenor va sol·licitar la pròrroga per uns altres deu més (fins 2019).

L’esmentada renovació -en 2009- va estar marcada per la polèmica. El Consell de Seguretat Nuclear va avalar la continuïtat de Garoña fins 2019 amb algunes millores acceptades per l’empresa, però el Govern socialista va optar per una prorroga de quatre anys i va ordenar el tancament de la central el 2013; una decisió que no va acontentar ni als ecologistes, que demanaven el tancament immediat, ni tampoc a l’empresa propietària de la central, Nuclenor, ni als seus treballadors, que sol·licitaven una pròrroga de deu anys.

El juliol de 2011 l’Audiència Nacional va confirmar la decisió del Govern de prorrogar l’explotació de Garoña fins el 6 de juliol de 2013, així com el seu tancament definitiu en aquesta data.

Tanmateix, el gener de 2012 el nou Govern del PP va encarregar un informe sobre la possibilitat d’allargar la vida de la central al Consell de Seguretat Nuclear (CSN), organisme que el 17 de febrer va dictaminar que no veia inconvenient en això.

El juliol de 2012 el Govern presidit per Mariano Rajoy va modificar el decret de tancament de Garoña i va concedir a l’empresa un termini fins el 6 de setembre per sol·licitar formalment la pròrroga d’activitat de fins el 2019.

L’empresa va decidir no presentar la sol·licitud per motius econòmics relacionats amb l’elevat cost de les inversions per continuar operant, i, sobretot, els nous impostos, i el desembre de 2012 va optar per tancar la planta.

El reactor de Garoña va parar les 22.57 hores del dia 16 de desembre de 2012 i es va desconnectar de la xarxa elèctrica després de 42 anys d’activitat.

Posteriorment, tanmateix, Nuclenor va canviar d’opinió i va demanar a Indústria la revocació parcial de l’Ordre Ministerial que fixava el final de la llicència d’explotació de la central el 6 de juliol de 2013.

El 21 de febrer de 2014 el Govern va aprovar un reial decret que va modificar el Reglament d’Instal·lacions Nuclears i Radioactives, de manera que una central nuclear el tancament de la qual es degui a raons econòmiques, i no de seguretat nuclear o la protecció radiològica, disposa d’un any a partir del seu cessament d’activitat per sol·licitar una nova renovació del seu permís d’explotació.

Gràcies a aquesta modificació legal, el 27 de maig de 2014 Nuclenor va presentar a Indústria una sol·licitud de renovació, que va ser remesa al Consell de Seguretat Nuclear per a la seua avaluació.

El CSN va aprovar, el 8 de febrer de 2017, un informe favorable a la reobertura de la planta amb una sèrie de requisits, de manera que corresponia al Ministeri d’Energia decidir si la planta pot tornar a connectar-se a la xarxa.