INFLACIÓ BALANÇ
El transport fa incrementar un 2% els preus a Lleida respecte al 2016
L’increment és més gran a Catalunya que a Espanya || L’oci i la cultura i l’hostaleria encareixen els preus el mes d’agost un 0,3 per cent a Lleida respecte al juliol
El carro de la compra dels lleidatans és un 2% més car que l’agost del 2016, segons les dades que va oferir ahir l’Institut Nacional d’Estadística (INE). El responsable d’aquesta pujada ha estat principalment l’encariment del preu del transport. L’ascens dels preus l’agost d’aquest any respecte al juliol ha estat més moderat, i s’ha quedat en el 0,3%, impulsat per l’encariment del lleure i la cultura i l’hostaleria.
Concretament, el mes d’agost, els preus del transport han pujat a Lleida un 4,4 per cent respecte al mateix mes de l’any passat. Aquest increment ve impulsat per una pujada paral·lela dels preus dels combustibles, un 3,2% més cars que l’agost del 2016. Una altra pujada important ha estat la del preu del lleure i la cultura, així com el de bars i restaurants, un 2,9% i 2% més cars respectivament que el mateix mes del 2016.
La pujada del preu del transport està impulsada per l’encariment del combustible
De Guindos insta a tenir en compte la pujada de preus en la negociació col·lectiva
Han estat precisament aquests sectors els que han impulsat el creixement del 0,3 per cent dels preus de l’agost respecte al juliol. Anar a un hotel o sortir a dinar o sopar fora de casa els ha costat als lleidatans a l’agost un 0,5% més que al juliol, mentre que les activitats d’oci i cultura s’han encarit un 1,7 per cent.
En el conjunt de Catalunya, els preus s’han comportat de manera similar a Lleida, ja que l’increment mensual i interanual ha estat el mateix. Pel que fa al conjunt de l’Estat, la pujada interanual s’ha situat en un 1,6 per cent a l’agost, una taxa lleugerament inferior a la catalana però causada també per l’encariment del preu del transport i dels combustibles.
Amb aquesta dada del mes d’agost confirmada, l’IPC acumula dotze mesos consecutius en positiu i segueix, malgrat aquest repunt d’una dècima a l’agost, en una línia més moderada que a començaments d’any, quan la inflació es va disparar al 3 per cent interanual.
barcelona
Pimec va recomanar ahir a les pimes que tinguin en compte la realitat de la pròpia empresa i del sector per determinar els preus i salaris, va informar la patronal en un comunicat. Després de conèixer-se que la inflació interanual a Catalunya puja una dècima a l’agost fins al 2%, la patronal catalana va fer una lectura positiva d’aquesta dada i va recordar que els increments salarials han d’anar acompanyats de millores de la productivitat. També va demanar al Govern central que realitzi una “veritable reforma del sector elèctric” i va reiterar la necessitat de fer una seriosa aposta per l’autoconsum i les energies renovables.
En canvi, els sindicats UGT i CCOO de Catalunya van insistir en la necessitat d’augmentar els salaris, entre l’1,8 i el 3 per cent, per compensar la pujada de preus i la pèrdua de poder adquisitiu acumulat durant la crisi.
UGT va ressaltar que, una vegada més, a Catalunya els preus creixen més que a la resta d’Espanya, la qual cosa representa que el poder adquisitiu dels catalans es redueix en gran manera, i va considerar que uns nivells salarials “de dignitat” garanteixen la capacitat de despesa de les famílies i un augment de la demanda interna, al seu torn generadora d’ocupació i nous ingressos a les llars.
CCOO va calcular que la pèrdua mitjana acumulada de poder adquisitiu a Catalunya ha estat del 5,9% entre el 2012 i el 2016, i va alertar que aquest està sent un any de recuperació de beneficis empresarials però també de més empobriment dels treballadors, ja que els salaris segueixen caient. Van afirmar que els costos salarials van disminuir un 0,2% el primer trimestre, mentre que la inflació es manté a l’alça.
El ministre d’Economia, Luis de Guindos, va augurar que l’IPC s’atansarà durant aquests propers mesos al límit de l’1 per cent, i va afirmar que l’entorn de moderació en l’evolució dels preus s’ha de “tenir en compte” en la negociació col·lectiva.