Aposta pel lliure comerç

La Unió Europea (UE) vol consolidar el model creat amb l’acord de lliure comerç amb el Canadà (CETA), que va entrar en vigor dijous de forma provisional, perquè serveixi de base per a la seua futura política comercial, malgrat que la seua legalitat encara es troba sota lupa.

Després de set anys de negociacions, el 30 d’octubre passat la UE i el Canadà van firmar finalment l’acord, considerat per les dos parts com el més ambiciós al qual hagin arribat mai. Des de dijous, s’eliminen els drets aplicats al 98% dels productes que la UE comercia amb el Canadà i dóna protecció en el seu territori a 143 indicacions geogràfiques, aliments i begudes regionals europeus d’alta qualitat, com formatges o begudes alcohòliques.

Segons la Comissió Europea, les firmes europees estalviaran 590 milions d’euros a l’any en aranzels i les pimes seran les principals beneficiades.

També apunta que ofereix a les empreses de la UE “el millor accés fins ara” a companyies de fora del Canadà per licitar en les contractacions públiques d’aquest país, no només a nivell federal sinó també a nivell provincial i municipal.

Per a Brussel·les, el CETA marca el camí per al futur de la seua política comercial i el seu compromís amb el lliure comerç.

“Engloba el que volem que sigui la nostra política comercial, un instrument per al creixement però també per protegir els nostres valors, controlar millor la globalització i donar forma a les normes comercials globals”, va dir el president de la CE, Jean-Claude Juncker, de cara a l’entrada en vigor de l’acord.

Una de les principals novetats del tractat és la inclusió d’un projecte de tribunal multilateral per resoldre els conflictes Estat-inversor, però no s’aplicarà fins que l’acord entri plenament en vigor, quan els parlaments nacionals i regionals competents dels estats membres ho hagin aprovat.

Per a la CE aquest mecanisme garanteix la independència dels jutges i la possibilitat d’apel·lar, i segons la seua opinió deixa clar que els països podran legislar de manera no discriminatòria per protegir els seus ciutadans.

En canvi, la comissària de Comerç, Cecilia Malmström, va asseverar que la negociació de futurs acords com els que projecten amb Austràlia i Nova Zelanda “de moment no inclourà” el dispositiu de protecció d’inversions, encara que podrà afegir-s’hi més endavant.