CONSUM ANÀLISI
Consum, Mercadona, bonÀrea i Carrefour, els més barats de Lleida
És la capital catalana amb els súpers més econòmics, segons l’OCU || Assegura que es poden arribar a estalviar 900 euros anuals segons on es faci la compra
Lleida és la capital catalana amb els supermercats més barats i els més econòmics són de les ensenyes Consum, Mercadona, bonÀrea i Carrefour, segons es desprèn de l’informe que elabora anualment l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU). L’estudi, elaborat a les capitals de província i principals ciutats de l’Estat, assegura que una família pot arribar a estalviar-se 900 euros anuals segons on ompli la cistella de la compra.
En concret, l’OCU fa un informe puntuant diferents variables, com ara productes de marca o frescos, a diferents supermercats de tot l’Estat. Atorga cent punts al més econòmic i va incrementant la xifra segons s’encareixen els productes en relació amb el més barat. Així, els supermercats de Lleida són un 21% més cars de mitjana que el més econòmic d’Espanya, que se situa de nou a Granada i és de l’empresa local Dani.
L’informe afirma que el poder adquisitiu de les famílies ha caigut un 15% en els últims set anys
Barcelona i Girona es troben entre les ciutats amb els supermercats més cars d’Espanya, amb un 24% i un 23% de mitjana, respectivament, i l’informe situa al darrere Tarragona, amb un 22%.
En el cas del rànquing de Lleida, situa el Consum del carrer Vallcalent com el més econòmic, seguit molt de prop pel Mercadona de la plaça Noguerola i el súper bonÀrea del número 44 de passeig de Ronda. En el quart i cinquè lloc tornen a aparèixer Mercadona i Consum i en el sisè, l’hipermercat de Carrefour al passeig de Ronda. Al darrere apareixen, per aquest ordre, altres ensenyes: Dia Market, Maxi Dia, Esclat, Caprabo, Condislife, Plusfresc, Sunka i Bonpreu.
L’OCU alerta que, entre els anys 2007 i 2014, el pressupost familiar mitjà ha baixat de 32.000 euros anuals a 27.000. És per això que convida a mirar com s’omple el carro de comprar, ja que hi pot haver diferències de fins a 2.000 euros anuals. Segons l’OCU, en set anys, el poder adquisitiu de les famílies ha caigut un 15%, mentre que la major part dels productes d’alimentació i drogueria s’han encarit. L’entitat distingeix dos tipus diferents de cistelles de la compra: el que s’omple amb primeres marques i el que s’omple amb la marca més barata de cada producte que s’escull. Segons l’estudi, el 2017, els aliments frescos han apujat el preu de “forma notable”, un increment que, tanmateix, s’ha compensat amb la baixada dels productes econòmics (bàsics d’alimentació i drogueria).