Estudis sobre l'economia del comportament mereixen el Premi Nobel

El Nobel d’Economia va reconèixer ahir el treball pioner del nord-americà Richard H. Thaler en el camp de l’economia del comportament, que va permetre construir ponts amb les anàlisis psicològiques de la presa de decisions individual. Les seues troballes empíriques i percepcions teòriques van ser “decisives” per crear i expandir el camp de l’economia conductual, amb “profund impacte” en moltes àrees de la política i la investigació econòmica, va assenyalar en la resolució la Reial Acadèmia Sueca de les Ciències. Aquesta investigació és utilitzada per polítics i altres encarregats de prendre decisions per dissenyar mesures i institucions que incrementen els beneficis per a la societat i es va aplicar en àrees com la reforma de l’administració pública, els plans de pensions, la donació d’òrgans o la política mediambiental. L’aportació de Thaler a l’economia conductual, que incorpora anàlisis més realistes de com pensen i actuen les persones quan estan prenent decisions econòmiques, es basa en la consideració de tres aspectes psicològics: racionalitat limitada, percepcions sobre el que és just i falta d’autocontrol. Les decisions econòmiques es prenen sovint amb un focus “estret”, sense considerar totes les alternatives i conseqüències, per simplificar-les, el que Herbert Simon (Nobel d’Economia 1978) va anomenar racionalitat limitada.

Un exemple és la teoria de la comptabilitat mental de Thaler, que descriu com organitzem i formulem decisions econòmiques creant comptes diferents a la ment i decidint segons el seu efecte sobre cada una d’aquestes i no sobre els actius totals: així ocorre quan es divideix el pressupost familiar en diferents apartats, com despeses o vacances.