UGT calcula que 19.000 lleidatans són pobres malgrat tenir una feina

La crisi econòmica, amb la congelació i fins i tot rebaixa de sous i llocs de treball amb remuneracions molt baixes, s’ha traduït en el fet que un de cada set catalans, malgrat tenir feina, es troben sota el llindar de la pobresa. Així ho afirma UGT de Catalunya, una denúncia que en el cas de Lleida suposa que més de 19.000 dels assalariats de la província es troben en aquesta situació de poder ser considerats com a pobres malgrat comptar amb una ocupació.

En el marc del Dia Internacional per a l’Eradicació de la Pobresa, que se celebra avui, afirma que 1.655.000 persones viuen en una situació de risc de pobresa o exclusió social a Catalunya. D’aquestes, el 25% estan en aquesta situació malgrat tenir una feina. Afirma que aquestes dades són les conseqüències “nefastes” de les “polítiques d’austeritat” que s’han aplicat els últims anys, unes polítiques que, ha afirmat, han suposat “empobriment progressiu, increment de les desigualtats, reducció de les oportunitats dels més febles i pèrdua de drets socials i laborals”.

El sindicat denuncia que el sistema fiscal és “insuficientment redistributiu”

Així doncs, el sindicat UGT alerta que el 14,1% de la població ocupada no aconsegueix superar el llindar de la pobresa a causa del sou que cobra, i subratlla que aquest percentatge arriba fins al 56,8% “quan el treballador perd la feina i està a l’atur”.

Una altra conseqüència del que anomenen polítiques d’austeritat és un model de protecció social “molt poc intensiu en despesa”. A més, i en paral·lel, el sindicat denuncia un sistema fiscal “insuficientment redistributiu”. Un altre tret que es denuncia és un mercat laboral “que ha aprofitat les reformes per precaritzar i empobrir les persones treballadores”, i un sistema de protecció social que “ha retallat les prestacions d’atur, ha minorat el poder adquisitiu de les pensions i ha limitat l’accés a les rendes d’ingressos mínims”.

El sindicat veu imprescindible la retirada “immediata” de les reformes laborals “imposades, injustes, inútils i ineficaces”, que han tingut “conseqüències nefastes” tant per a les persones amb feina com per a les que estan a l’atur. Exigeix així mateix la “recuperació” del poder adquisitiu “dels salaris, de les pensions i de les rendes de protecció”; revertir les “retallades en polítiques socials” i fixar un sòl de despesa social, i garantir el desenvolupament “ple” i la implementació de la renda garantida de ciutadania.