Pugen els lleidatans que suspenen pagaments per buscar una sortida

Cada vegada són més els lleidatans que es troben en una situació d’“ofec” econòmic que aposten per iniciar un procés concursal, antigament conegut com a suspensió de pagaments, per donar sortida a la seua situació. Aquest any, entre els mesos de gener i setembre, se n’han presentat catorze, davant els quatre de les mateixes dates del 2016. Segons experts consultats, la pujada es deu al fet que cada vegada són més les persones que coneixen la llei de segona oportunitat i intenten aprofitar els instruments que els ofereix. Representa una via perquè una persona no arrossegui tota la vida uns deutes inassumibles. Així ho expliquen advocats lleidatans experts en aquesta matèria, com Antoni Cudós i Miquel Àngel Alonso, que atribueixen l’augment dels processos de particulars i empresaris al fet que aquests “tenen la intenció d’acollir-se en el marc de la llei de segona oportunitat, ja que cada vegada és més coneguda”.

Pot tractar-se, per exemple, de persones jurídiques que tenen una empresa o persones físiques sense activitat empresarial, que poden tenir una hipoteca alta o préstecs que els portin a estar “ofegats” amb deutes, avals o fiances i que mai podran atendre totalment. És aleshores que es pot iniciar un procés concursal.

Des que s’inicia el procés concursal fins a quedar lliure dels deutes poden passar dos anys

Amb tot, els experts adverteixen que no tothom pot acudir a aquesta solució. Els que hagin estat condemnats per delicte contra el patrimoni, Hisenda o la Seguretat Social no poden acollir-s’hi. Per a les persones sense activitat empresarial, el procediment es pot desenvolupar davant d’un notari per intentar arribar a un acord amb els creditors. Si no s’arriba a un pacte o en vint dies els creditors no contesten, el concurs es porta a un jutge, que ha d’admetre el cas.

A grans trets, permet, després de la liquidació de béns i fer-se càrrec del 25% del deute ordinari, poder arribar a quedar lliure de deutes. En el cas dels empresaris, han d’afrontar, tant sí com no, els deutes amb la Seguretat Social i Hisenda en la seua totalitat. Si en cinc anys el patrimoni del deutor augmenta, haurà de pagar, si se li reclama. El procés pot durar, segons Alonso, entre tres mesos i dos anys. A Lleida, són típics els casos d’empleats o autònoms que es van quedar sense feina o persones que van avalar deutes de tercers que mai els van pagar. Cudós va assegurar que els processos concursals creixerien encara més si la llei de segona oportunitat fos més coneguda.