La recuperació econòmica a les comarques del Pla de Lleida, millor que a les de muntanya

El Valor Afegit Brut (VAB) del 2016 es va situar en el 3,4% al conjunt de Catalunya. Per sobre d’aquesta mitja, va destacar l’avenç de les comarques centrals (4,0%), mentre que el creixement del VAB és més moderat a la demarcació de Tarragona (2,9%) i, en especial, de Lleida (2,6%), el Pla de Lleida (2,9%) i Terres de l’Ebre (2,3%), però més contingut a les comarques de muntanya (0,9%)

Es tracta de dades publicades aquest dimarts a l'Anuari Econòmic Comarcal 2017 de BBVA (veure document en PDF), dirigit pel Catedràtic Emèrit d’Economia Aplicada de la UAB, Josep Oliver. L'estudi, que analitza la distribució territorial del creixement econòmic català, destaca com el 2016 va continuar la millora iniciada en la segona meitat de 2013, per la qual cosa el PIB a preus de mercat (PIB pm) català va avançar un 3,5%, una xifra idèntica a la de 2015. Aquesta millora es va traduir en un augment del 3,7% de l'afiliació a la Seguretat Social, uns 112.000 nous afiliats.

Dinàmica sectorial

Des d'un punt de vista sectorial, el fort creixement de l'activitat en 2016 reflecteix l'avanç dels serveis (3,1%), amb especial rellevància de la millora de l'hostaleria, el transport i la informació i comunicacions. De la seva banda, l'augment del 4,0% del VAB industrial va ser possible per l'elevat dinamisme de les manufactures, i en particular, del tèxtil, la metal·lúrgia i fabricació de productes metàl·lics, la maquinària i equip i el cautxú i plàstics. A més, el VAB de la construcció es va incrementar en un 3,2%, mentre que el sector primari ho va fer en un 10,1%, impulsat per l'agricultura. No obstant això, només el sector dels serveis, amb 2,4 milions d'ocupats el 2016, va ser capaç de superar el nivell d'ocupació previ a la crisi.

Creixement 2016 per a grans eixos territorials

En el 2016, el creixement agregat del VAB dels diferents eixos va oscil·lar entre el 4,0% del que més ha avançat, les Comarques Centrals, al més baix 0,9% de les Comarques de Muntanya. Enmig destaquen els increments de l'Eix Metropolità de Barcelona (del 3,5%), l'Eix de Girona (del 3,2%) i del Camp de Tarragona (del 3,0%), mentre que, amb taxes menors, es destaquen el Pla de Lleida (que va créixer d'un 2,9%) i les Terres de l'Ebre (d'un 2,3%). Aquests registres agregats reflecteixen les diferents especialitzacions productives d'aquests eixos i els diferents resultats dels principals sectors.

El primer factor que explica aquesta distribució del creixement és l'empenta dels serveis, que en tots aquests eixos es va comprar d'una manera molt dinàmic. Així, l'augment del VAB d'aquest sector supera el 3% a les comarques centrals, el Camp de Tarragona, l'Eix metropolità de Barcelona, i arriba al 2,9% en l'Eix de Girona. Pel contreure, a les comarques de ponent els augments van ser inferiors al 2,0%.

El segon factor és el dinamisme del sector industrial. En aquest cas, el major empenta es detecta en les Comarques Centrals i l'Eix Metropolità de Barcelona, però a ells s'uneixen també al Pla de Lleida i l'Eix de Girona. En tots aquests eixos l'augment del VAB del sector secundari va superar el 4%. Per contra, en les Comarques de Muntanya l'activitat en aquest sector es va contraure en un 3,2%. Finalment, al Camp de Tarragona la indústria va mostrar un creixement relativament moderat (1,7%) enfront de la resta d'eixos en els quals la indústria té un pes rellevant.

La millora de l’activitat comarcal

Segons l’estudi, aquesta dinàmica per a grans conjunts comarcals tradueix variacions àmplies entre els comportaments del VAB de cadascuna de les 42 comarques catalanes. Així, i pel que fa als resultats del primari, i entre les comarques amb un pes més rellevant d'aquesta activitat en la generació del seu VAB el 2015, destaquen les de les Garrigues (9,7%), la Terra Alta (4,4 %), la Noguera (15,3%), el Priorat (1,8%), el Pla d'Urgell (15,6%) i el Berguedà (11,3%).

Pel que fa a l'activitat industrial, les comarques que van presentar avenços per sobre de la mitjana del 4,0% i amb un pes del sector en el VAB comarcal superior a la mitjana catalana el 2015 són, per ordre decreixent: el Pla de l'Estany, el Moianès, el Priorat, Osona, el Vallès Oriental, el Pla d'Urgell, el Barcelona, al Vallès Occidental, el Bages, l'Urgell i el Solsonès.

En general, el creixement del VAB de les diferents comarques mostra un rang al voltant dels 7 punts percentuals entre la comarca de major avanç, Osona, amb un augment del 5,3% i la de menor creixement, el Pallars Sobirà, que va experimentar una caiguda del seu valor afegit brut del -2,1%. També es va contraure el PIB al Pallars Jussà y a la Vall d'Aran. En tot cas, el mapa de les comunitats l'augment del PIB seu supera la mitjana catalana inclou, per ordre decreixent, a les següents comarques: Osona, amb un 5,4%, el Garraf, el Baix Penedès, el Pla de l' 'Estany, Priorat, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental superant el 4%, i la Garrotxa, el Montsià, el Pla d'Urgell, l'Anoia, el Barcelonès, la Selva, el Gironès, l'Alt Penedès, la Cerdanya, al Bages, el Solsonès, la Conca de Barberà, l'Urgell i la Noguera.