L'economia de Lleida va créixer un 2,6% l'any passat, la taxa més baixa de Catalunya

L’economia de la província de Lleida va créixer l’any passat un 2,6%, la taxa més baixa de tot Catalunya, on es va registrar una mitjana del 3,4%. Així consta a l’Anuari Econòmic Comarcal 2017 del BBVA, elaborat en col·laboració amb el catedràtic emèrit d’Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Josep Oliver, i que analitza la distribució territorial del creixement econòmic català. Van estirar en especial del Valor Afegit Brut (VAB) Barcelona (3,5%) i Girona (3,2%), mentre que l’economia de les comarques de Tarragona també van evolucionar a una taxa inferior a la catalana (2,9%).

Per eixos, va destacar l’evolució de la Catalunya Central (4%), l’Eix de Girona (3,2%), el Metropolità de Barcelona (3,5%) i el del Camp de Tarragona (3,0%). El pla de Lleida se situa a la banda baixa de creixement (2,9%) amb les Terres del Ebre (2,3%), mentre que les comarques de muntanya es troben a la cua (0,9%).

Només tres comarques van registrar una nova caiguda de les economies: els dos Pallars i la Val d’Aran

En el cas del pla de Lleida, l’evolució de l’economia es veu marcada per l’estancament de l’activitat constructora, que fins i tot continua caient en comarques com la Segarra (-1,6%), les Garrigues (-0,9%) o la Noguera (-0,5%). A més, el sector serveis té un creixement (1,7%) molt més moderat que la mitjana catalana (3,1%). En el cas de les comarques de muntanya, és la indústria la que llasta els resultats (-3,2%). Tan sols la indústria de l’Alt Urgell aconsegueix tancar en positiu, davant de caigudes de la resta, amb especial rellevància en els casos de la Val d’Aran (-6,2%), el Pallars Jussà (-6,5%) i el Pallars Sobirà (-6,6%). Passen factura els estralls causats per la sequera i la repercussió que han tingut en la generació d’energia hidroelèctrica. Al costat oposat de la balança es troben els sectors industrials de tres comarques de Lleida, amb creixements per sobre del 4%. Són el Pla d’Urgell (5,1%), el Solsonès (4,2%), i l’Urgell (4,5%).

En el cas del sector primari, l’estudi liderat per Josep Oliver situa les Garrigues (9,7%), la Noguera (15,3%) i el Pla d’Urgell (15,6%) entre els líders. En aquest capítol val a tenir en compte els increments de producció tant de fruita dolça i oli d’oliva com l’evolució de les cabanyes ramaderes, en especial en porcí.

L’informe apunta que únicament tres comarques catalanes van registrar caigudes del VAB l’any passat i les tres són lleidatanes: Pallars Sobirà (-2,1%), Pallars Jussà (-0,9%) i la Val d’Aran (-0,5%).

El PIB català continua amb la millora iniciada l’any 2013

L’informe del BBVA destaca que el 2016 va continuar la millora iniciada en la segona meitat del 2013 en l’economia catalana, per la qual cosa el PIB a preus de mercat català va avançar un 3,5%, millora que es va traduir en un augment del 3,7% de l’afiliació a la Seguretat Social, uns 112.000 nous afiliats. Per sectors, els serveis van experimentar un repunt del 3,1%, gràcies a la millora en l’hostaleria, el transport i la informació i comunicacions, mentre que el VAB industrial va augmentar un 4% a causa del dinamisme de les manufactures i, en particular, de tèxtil, metal·lúrgia, fabricació de productes metàl·lics, maquinària i equip i cautxú i plàstics. A més, el VAB de la construcció es va incrementar en un 3,2%, mentre que el sector primari ho va fer en un 10,1%, però només el sector dels serveis, amb 2,4, milions d’ocupats el 2016, va ser capaç de superar el nivell d’ocupació previ a la crisi.