La pensió mitjana només supera els mil euros en dos municipis d'Aran

Catalunya compta amb un envejable grup de vuitanta municipis en els quals les pensions mesurades superen els mil euros, en el qual només se n’inclouen dos de Lleida. En concret són Es Bòrdes (1.022,11 euros) i Arres (1.011,58), poblacions de la Val d’Aran, que coincideix amb la zona de tota la província amb la prestació publica mitjana més elevada, amb 859,5 euros. Així ho recull un informe elaborat per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) que analitza l’evolució entre els anys 2011 i 2016. En el costat oposat del rànquing a Lleida se situa la comarca del Pallars Sobirà, que es col·loca a la cua quant a ingressos per pensions públiques, amb una mitjana de tot just 704,7 euros.

El nombre de pensions contributives de la Seguretat Social que perceben els residents a Catalunya es va incrementar en un 6,6% entre el 2011 i el 2016, fins a superar els 1,6 milions. A la demarcació de Lleida, només la Val d’Aran va superar la taxa de creixement catalana, a l’assolir un 9,2%.

El catedràtic Antón Costas adverteix que el model de pensions actual no serà sostenible en el futur

D’altra banda, només en set comarques catalanes s’aprecia un descens de pensionistes, entre les quals es troba la lleidatana del Pallars Jussà, amb una caiguda del 2,4%. En total, les dades de les comarques lleidatanes presenten una pujada del 3,58%, per sota de la mitjana catalana. El seu import brut mitjà també és inferior a la mitjana de Catalunya, atès que es queda en 780,26 euros, molt lluny dels 954 català.

Precisament ahir el catedràtic d’Economia Antón Costas va participar en un dinar col·loqui de Fòrum Empresa a Lleida i va advertir de la necessitat de reajustar el model de finançament del sistema públic de pensions. Costas va afirmar que l’actual respon a un context en el qual “el nombre de jubilats era reduït i les pensions que cobraven eren relativament moderades en relació amb la quantitat de gent que estava treballant”.

Al contrari, va explicar que ara els jubilats són molts més i l’import de les seues prestacions és més alt perquè “han fet aportacions importants” al sistema. En aquest sentit, Costas va recomanar retardar l’edat de jubilació, ja que “si prolonguem la nostra vida laboral, i per tant la nostra cotització, entre 2 i 2,5 anys cada dècada, el sistema no tindrà problemes”. Per al catedràtic, aquesta és la “solució duradora”. Igualment, va insistir en la importància d’estimular el consum entre la tercera edat perquè els diners que reben de les pensions reingressin en el sistema.