ESNOTICIA
Els empleats lleidatans han perdut 12 punts de poder adquisitiu des del 2008
El salari mitjà anual de Lleida s’acosta als 17.512 euros, segons l’Agència Tributària, una caiguda del 0,8% respecte al sou mitjà del primer any de la crisi econòmica, el 2008, quan es va xifrar en 17.652. En aquest mateix període, la inflació ha pujat un 11%, de forma que el poder de compra dels lleidatans ha retrocedit gairebé 12 punts en 9 anys.
L’Eix Comercial de Lleida ha vist aquests anys de crisi com, malgrat mantenir una alta afluència de públic, el consum es retreia.
Si un consumidor acudeix a un comerç o supermercat i fa una compra per valor de 89 euros i l’endemà, fa el mateix i li cobren 100 euros, pensaria que hi ha hagut un error o s’enfurismaria. Si a més el primer dia a la feina li han reduït el salari, l’enuig seria majúscul. Doncs això mateix és el que han viscut els treballadors lleidatans des del 2008, el primer any de la crisi econòmica. Des d’aleshores i fins al 2016, últim exercici amb dades disponibles a l’Agència Tributària, el salari mitjà anual de Lleida ha retrocedit un 0,8%, al passar dels 17.652 euros del 2008 als 17.512 del 2016.
Aquest retrocés en els sous, que com recorda Ricard Bellera, de CCOO de Lleida, és fruit de la reforma laboral del 2012, s’ha vist agreujat, a més, per un increment de la inflació a Lleida en aquest mateix període de temps de l’11%, segons l’Institut Nacional d’Estadística, una inflació que, com mostra el gràfic adjunt, va tenir les pujades més pronunciades entre els anys 2010 i 2014, període que, al seu torn, va coincidir amb els descensos més acusats de les remuneracions als treballadors, que van passar d’una mitjana de 17.865 euros a l’any a 16.905 euros.
Patronal i sindicats veuen l’augment del salari mínim un punt de partida per a la recuperació salarial
Una inflació a l’alça, impulsada pels carburants, uns sous a la baixa, afavorits per la reforma laboral, coincidien en el temps amb un atur desbocat, que va assolir el 14,54% de la població activa de Lleida a finals del 2010, segons l’EPA o la llavors xifra històrica de 27.452 aturats a la província sol·licitants de feina, cinc mil més que en l’actualitat.
Aquest descens acusat del poder adquisitiu dels treballadors lleidatans s’ha vist tristament acompanyat també per la caiguda de la capacitat de compra dels pensionistes, castigats també per la crisi que ha portat que les pensions deixessin de revaloritzar-se segons la inflació (vegeu la pàgina 5). Tot plegat, com recorden tant Ricard Bellera com José Luis Aguilá, d’UGT de Lleida, ha provocat no només l’empobriment de treballadors i pensionistes, sinó que el consum s’hagi retret i, per tant, “s’ha posat en risc la sostenibilitat del sistema econòmic, el comerç, l’economia productiva i, com un peix que es mossega la cua, els mateixos treballadors, que són els que produeixen els béns de consum”.
Per a CCOO, aquest problema s’ha d’encarar lluitant contra la temporalitat laboral i revertint la reforma laboral del 2012, idees a què UGT suma l’exigència de plasmar en els convenis col·lectius i en els salaris la millora econòmica de què fa gala el Govern central (un creixement del PIB del 3,1% previst per a aquest 2018) i, igual que CCOO, exigir a les empreses llocs de treball de qualitat, salaris dignes i inversions.
Per la seua part, des de la patronal empresarial COELL es destaca la millora en les dades macroeconòmiques de Lleida, amb un atur en retrocés en els últims mesos (malgrat l’estacionalitat de l’ocupació) i un punt d’inflexió en els salaris després de la firma del recent acord entre Govern central i agents socials per a la revalorització gradual del salari mínim, del 4% per a aquest any (763 €) fins al 10% el 2020, sempre que l’economia creixi per sobre del 2,5% i es creïn 450.000 nous llocs de treball a l’any. Patronal i sindicats ho veuen com un punt de partida cap a la recuperació.
