Els pensionistes de Lleida han perdut 2.100 € de poder de compra

Tradicionalment, les pensions s’anaven revaloritzant en la mateixa mesura que la inflació, i fins i tot hi havia garantida una clàusula de revisió en cas que els preus creixessin per sobre de les previsions de l’IPC, amb la ja famosa minipaga extra que arribava a cobrar la gent gran al gener. No obstant, amb la crisi econòmica, el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero va arribar a congelar les pensions un any. Posteriorment, l’Executiu de Mariano Rajoy va aprovar una llei per la qual aquestes prestacions tenien garantida una pujada mínima del 0,25%. Només en cas de bones dades macroeconòmiques s’inclou la possibilitat d’increments superiors. Així les coses, els ingressos de jubilats i pensionistes en general s’han deteriorat en els últims anys.

Un informe d’UGT Catalunya ha posat xifres al forat a les butxaques dels catalans de la tercera edat. La pèrdua de poder adquisitiu tan sols l’any passat se situa en 195 euros de mitjana, però si el càlcul es fa des del 2010, la xifra es dispara fins als 2.387. Malgrat que no inclou dades provincials, els comptes són clars. Les pensions contributives a Lleida són un 10,88 per cent inferiors a la mitjana catalana, per efecte d’uns salaris que en general també són inferiors, així com el pes dels sectors d’autònoms i jubilats del sector agrari. Tenint en compte els càlculs d’UGT de Catalunya, la pèrdua de poder de compra dels pensionistes de les comarques de Ponent se situa en uns 174 euros només en l’últim exercici. Si el càlcul es remunta a l’any 2010, parlem de 2.127 euros.

Es tracta de xifres molt elevades per a un col·lectiu en el qual els ingressos mitjans en aquests moments són de 811,94 euros al mes, si l’anàlisi és del conjunt del sistema. Els jubilats tenen una pensió mitjana de 924,13 euros, mentre viudos i viudes compten amb una prestació mitjana de 565,50 euros.

En aquest context i convocats en molts casos per xarxes socials, pensionistes es van concentrar ahir en diferents municipis de la província, com Lleida o Bell-lloc. En aquest sentit, la plataforma unitària de pensionistes i sindicats recolliran firmes per exigir solucions.

DADES

Les prestacions costen gairebé 80 milions cada mes Les pensions van suposar el desembre passat un desemborsament per a la Seguretat Social de 79,96 milions d’euros, xifra que representa pràcticament dos milions més que el mateix mes del 2016. Implica un augment d’un 2,61 per cent en els últims dotze mesos. Aquest creixement és superior al registrat en el nombre de pensions, que passa de 97.934 a 98.492, dada que suposa a penes un 0,5%. La diferència en les taxes de creixement entre costos i beneficiaris s’explica perquè les noves pensions són més elevades que les que es donen de baixa. Preocupant taxa de cotitzadors per cada beneficiari. Lleida té en aquests moments únicament 1,8 treballadors que cotitzen a la Seguretat Social per cada una de les pensions que estan en vigor. Es tracta d’una taxa clarament insuficient per sostenir el sistema públic. Al conjunt de l’Estat les coses no estan gaire millor, ja que la ràtio d’afiliat per prestació és d’1,9. En aquesta situació, la Seguretat Social ha hagut de recórrer a un crèdit per part del Tresor per tal de poder garantir el pagament de les prestacions aquest any, i al seu torn el PSOE proposa nous impostos a la banca per costejar-les.