AGRICULTURA TECNOLOGIA
L’agricultura de precisió redueix fins al 45 per cent l’ús de fitosanitaris
En vinya i fruiters segons els resultats del projecte AgVANCE de la UdL i la UPC || Insisteixen en la importància d’oferir solucions “sense riscos” per als productors
II Jornada d’Agricultura de Precisió, en la qual es van presentar aquests avenços ahir a la UdL.
L’agricultura de precisió permet als productors de vinya i fruiters reduir entre un 20% i un 45% la quantitat de fitosanitaris que han d’aplicar per eliminar les plagues. Aquest és un dels resultats obtinguts pel projecte d’investigació AgVANCE, integrat per científics de la Universitat de Lleida (UdL) i de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i actiu durant aquests últims quatre anys. L’objectiu és “millorar la gestió de les explotacions fructícoles i en el marc de l’agricultura de precisió”, en paraules del catedràtic José Antonio Martínez, membre del Grup de Recerca en Agricultura de Precisió (GRAP) de la UdL.
En l’àmbit dels productes de control de plagues, aquesta agricultura “moderna” permet ajustar tot el procés d’aplicació perquè, amb la mínima quantitat, s’aconsegueixi el resultat desitjat pel productor. Així, el pagès pot optimitzar les despeses en la compra d’aquesta classe de químics i el consumidor té la garantia que consumeix un producte que s’ha tractat amb la dosi imprescindible de fitosanitaris.
L’optimització de la quantitat de fitosanitari redueix els costos del productor
Martínez va manifestar que “en aquest projecte s’han realitzat avenços per quantificar i caracteritzar millor l’arquitectura foliar amb l’objectiu d’ajustar les dosis dels tractaments fitosanitaris al volum de l’arbre”. Per la seua part, el coordinador del grup i membre del Grup d’Agricultura Sostenible i Qualitat dels Aliments (ASQUAS) de la UPC, Emilio Gil, va destacar la importància de renovar la maquinària d’aplicació dels fitosanitaris perquè el productor es pugui beneficiar d’aquestes investigacions. En aquest sentit, va apuntar que “si no canviem mai brocs i no ajustem el cabal d’aire, per exemple, els resultats no seran els desitjats”. En canvi, si el pagès inverteix a canviar les màquines, quan “vegi que s’estalvia entre 2.000 i 3.000 euros a l’any de producte, realment començarà a pensar que l’agricultura de precisió té sentit”.
Així mateix, el doctor Santiago Planas, del GRAP, va subratllar la necessitat de presentar als pagesos propostes de tractament “segures” i “sense riscos”, perquè són “reticents a adoptar les solucions que els recomanen aquells que no patiran” els eventuals perjudicis econòmics dels mateixos.
A més, Planas va afirmar que els investigadors ja han desenvolupat i continuen treballant en la tecnologia de precisió. Però va reconèixer que només es generalitzarà quan arribi “el moment oportú”.
