POLÍTICA ECONÒMICA
Lleida podrà rescatar 992 milions en plans de pensions el 2025
Amb la llum verda del Consell de Ministres a recuperar els diners estalviats al cap de deu anys || Aquest capital està repartit entre més de 105.000 lleidatans
Un total de 105.106 lleidatans podran rescatar fins a 992 milions d’euros que tenen estalviats en plans de pensions l’any 2025. El Consell de Ministres va aprovar ahir un reial decret que permetrà a partir de l’any 2025 liquidar, sense limitacions, les aportacions realitzades durant almenys 10 anys als plans de pensions, així com els rendiments generats. Així, es podrà disposar de les aportacions amb una antiguitat d’almenys deu anys a partir de l’1 de gener de 2025, és a dir, les realitzades fins al 2015 i que a Lleida sumen els 992 milions d’euros citats. Les realitzades a partir del 2016 hauran d’esperar fins al 2026 i així successivament. En aquell moment, entren a la categoria de rescatables de l’ordre d’uns altres 31 milions d’euros a la província. Fins ara només hi havia tres supòsits en els quals es podien recuperar els diners abans de la jubilació: atur, malaltia greu o desnonament.
Lleida apareix com una de les províncies més previsores de l’Estat a l’hora d’estalviar en aquest tipus de producte financer de cara a la jubilació. Les últimes dades de la patronal Inverco, referides al 2016, apunten que el 24,3% del total de la població de les comarques de Ponent té contractat un d’aquests plans, una xifra només superada per Segòvia (31,3%) i Sòria (24,6%). Cada estalviador lleidatà té a la província una mitjana de 9.703 euros, molt per sobre de l’estatal (9.004) però per sota de la mitjana catalana (9.853). Navarresos (14.491 euros) i els bascos (13.108 euros) se situen al capdavant.
L’estalvi mitjà dels lleidatans en plans de pensions se situa en 9.703 euros per partícip
La reforma aprovada ahir per l’Executiu central preveu també la rebaixa de les comissions màximes de gestió, que dependrà de la política d’inversió del fons. S’aplicarà un màxim del 0,85% per als de renda fixa, la qual cosa implica una disminució de 65 punts bàsics davant el límit actual; un límit de l’1,3% per a fons mixtes, 20 punts bàsics menys, i de l’1,5% per a fons de renda variable, el mateix límit que s’utilitza actualment.
Amb els nous percentatges, la comissió mitjana calculada segons la distribució del patrimoni entre els diferents tipus de fons baixa de l’1,5% a l’1,25%, alhora que es redueix la comissió màxima de dipòsit del 0,25% al 0,2%.
Les aportacions als plans de pensions suposen una desgravació fiscal però, a la pràctica, representa ajornar pagaments, perquè quan es rescaten els diners cal tributar, per la qual cosa és clau que l’estalviador calculi com i quan rescatar els diners.