La reforma laboral se salda amb més ocupació però salaris en declivi

La reforma laboral aprovada pel PP fa ara sis anys va ser una de les mesures estrella del Govern de Mariano Rajoy en els moments més durs de la crisi i al fer-ne balanç destaca que, si bé s’ha reduït l’atur i s’ha recuperat cotitzadors a la Seguretat Social, els salaris han patit un fort descens en poder de compra. A més, els sindicats alerten que l’ocupació que s’ha creat dista molt de poder qualificar-se de qualitat, al destacar la contractació eventual i els llocs de treball a temps parcial, en molts casos indesitjats per part de qui els accepta al no trobar cap altra feina.

En el cas de la província de Lleida, el balanç d’aquests sis anys de reforma presenta un descens de 9.954 persones inscrites com a aturats al Servei Català d’Ocupació entre el febrer del 2012 i el gener d’aquest any (últim mes amb registres oficials).

El Govern central i el PP destaquen la recuperació de l’ocupació i els sindicats, les deteriorades condicions

La reforma que el PP va aprovar el febrer del 2012 va abaratir l’acomiadament i va impactar en la negociació

En aquests moments, el nombre de lleidatans que busquen feina sense trobar-ne se situa en 22.301 persones, davant les 32.225 de fa sis anys. Quant a l’afiliació a la Seguretat Social, s’ha recuperat en 8.647 en el mateix període. Els informes del ministeri d’Ocupació que dirigeix Fátima Báñez apunten que en aquest període s’ha passat de 181.529 a 180.176 cotitzadors.

Aquests registres són els que destaca de forma especial l’Executiu popular com el que considera grans assoliments de la reforma laboral. Però després d’això existeixen altres registres que demostren que la sortida de la crisi encara és lluny per a molts treballadors, o almenys bona part d’ells.

Així ho demostren altres dades rellevants, en aquest cas els de salaris reals que elabora l’Agència Tributària amb la informació de les declaracions fiscals. En aquest cas, només es pot analitzar l’evolució fins al 2016, perquè encara no estan disponibles els de l’exercici anterior. El 2012, el salari mitjà a la província se situava en 17.231 euros anuals. El 2016, la xifra es va elevar a 17.512 euros, la qual cosa representa un augment de l’1,63%.

Tanmateix, en aquest mateix període, l’Institut Nacional d’Estadística calcula que l’Índex de Preus de Consum es va incrementar a Espanya en un 4,7%, la qual cosa posa de manifest la caiguda del poder de compra de les persones que viuen d’una nòmina a les comarques de Ponent.

Darrere d’aquestes dades se situa el que, dit en paraules tècniques, es qualifica com a “devaluació” salarial, o el que és el mateix, retallades de sous en moltes empreses, a banda de les congelacions que afronten les plantilles d’altres. Aquests casos dilueixen, per dir-ho d’alguna forma, les pujades que han registrat els col·lectius que han aconseguit la millora dels seus emoluments. Però darrere d’aquestes xifres també es troben dos característiques que han arribat de la mà de les diferents reformes laborals. D’una banda, s’aprecia un increment en el nombre de persones amb contractes eventuals. En aquest cas, malgrat que no n’existeixen dades provincials, UGT afirma que en el conjunt de l’Estat “la taxa de temporalitat ha escalat fins al 26,7% el 2017, la més alta des del 2008, i 4,8 punts més que a començaments del 2013”. Així mateix, l’índex de precarietat elaborat per Eurostat assenyala que el 56,8% de l’ocupació creada a Espanya és precària davant el 22% en el conjunt de la Unió Europea.

Entre les mesures més importants de la reforma laboral del PP destaca que va rebaixar la indemnització en cas d’acomiadament improcedent al passar de 45 a 33 dies per any treballat. A més, facilita a les empreses l’acomiadament per causes econòmiques, que és procedent i se salda amb indemnitzacions de 20 dies per any. També facilita a l’empresari la modificació unilateral de les condicions de treball, salari inclòs, i ha impactat en la negociació de convenis.