Brussel·les amenaça de retallar els ajuts als pagesos un 10 per cent

El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, va advertir ahir que serà necessari retallar els fons de la Política Agrària Comuna (PAC) i els de cohesió al pròxim pressupost de la Unió Europea, que inclourà del 2021 al 2027, per poder finançar altres prioritats, com la defensa de fronteres, la transformació digital o la investigació. A la pràctica, Brussel·les calcula que podria provocar una reducció mitjana dels ingressos dels agricultors i ramaders del 10% en alguns països. Parlem d’unes primes que són claus per prop de vint mil pagesos a la província. En concret, el sector va rebre l’any 2016 un total de 163 milions del Fons Europeu Agrícola de Garantia (Feaga) i del Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (Feader). Aquell any van cobrar algun tipus d’ajuda 19.936 beneficiaris, la qual cosa representa una mitjana de 8.176 euros per perceptor. Tanmateix, no arriben a tots els pagesos i, per exemple, els productors de porcí no tenen ajuts directes, igual com els fruticultores.

En el pressupost per al període 2014-2020 la Unió Europea va assignar a Espanya 37.400 milions d’euros dels fons estructurals i d’inversió, mentre que els pagesos rebran 45.000 milions d’euros. Respecte a la PAC, Brussel·les planteja tres escenaris que van des de mantenir el pressupost actual per a set anys, de 400.000 milions, fins a retallades del 15 per cent i del 30 per cent. En els fons de cohesió també s’estudia des de mantenir la situació, retallar el pressupost 95.000 milions (deixaria Catalunya al marge i a Espanya només es concedirien a Andalusia, Extremadura, Castella-la Manxa i Múrcia) fins a retallar-los de manera que seria tot l’Estat el que perdria l’ajuda a la cohesió.

Fons claus per a sectors com el cereal o el boví Els ajuts de la PAC són claus perquè alguns sectors puguin quadrar els comptes. Per exemple, l’any 2016 la meitat dels ramaders de boví de llet de la província van aconseguir tancar sense pèrdues gràcies a les primes. Un informe de la conselleria d’Agricultura calcula que sense aquests ajuts només el 23 per cent de les granges podrien haver esquivat els números rojos. Les primes també són capitals per als cerealistes, en un moment com l’actual en el qual ja sumen almenys dos campanyes amb preus als mercats clarament per sota dels costos de producció. Malgrat tot, els cerealistes adverteixen que les ajudes per explotació són mínimes a Lleida davant els grans latifundis i que molts d’aquests productors no podrien viure a la província si no complementessin ingressos amb altres produccions o activitats.