Un any de diàleg polític de sords al Pacte de Toledo

La Comissió del Pacte de Toledo del Congrés s’ha convertit en un diàleg de sords després de gairebé un any de debats en els quals no hi ha hagut cap avenç en la principal recomanació, la número dos, que demana garantir que les pensions no perdin poder adquisitiu en la revalorització anual. Exactament aquesta recomanació exposa el fet que “la revalorització anual de les pensions és el mecanisme que serveix per mantenir el poder adquisitiu de les pensions; ha de diferenciar-se d’altres actuacions dirigides a incrementar l’esmentat poder adquisitiu”.

Sota aquesta premissa, PSOE, Units Podem, PNB, ERC, Compromís i PDeCAT estan d’acord en el fet que l’actual Índex de Revalorització de les Pensions (IRP) no garanteix el poder de compra, ja que supedita la revalorització sobretot a l’evolució dels ingressos de la Seguretat Social, actualment en dèficit. El Partit Popular s’ha quedat sol en defensa d’aquesta fórmula que únicament ha permès incrementar les pensions el 0,25% el 2016 i el 2017, quan la inflació va tancar aquells anys en l’1,5 i l’1,1 per cent, respectivament, i aquest any. Per aquesta raó, PSOE, Units Podem i PDeCAT han presentat diverses proposicions de llei perquè el 2018 les pensions pugin l’1,6% (la pèrdua de poder adquisitiu dels dos anys) i encara que Podem advoca per tornar a l’IPC, socialistes i nacionalistes catalans estan oberts a buscar una altra fórmula.

Les pensions fa 3 anys que pugen només un 0,25%, cosa que ha generat protestes als carrers

Des del Govern central s’insisteix que no hi ha fons per a increments superiors a l’anunciat per a aquest any d’un 0,25 per cent i fins i tot el governador del Banc d’Espanya, Luis María Linde, afirma que la majoria dels pensionistes tenen pis propi i ho compta com a renda. Tot plegat amb mobilitzacions de pensionistes al carrer, com la que es va registrar aquest divendres a Lleida.