Un de cada tres lleidatans cobra de les arques públiques un sou, atur o pensió

Els ingressos de 143.236 lleidatans depenen en alguna mesura dels pressupostos públics, ja que reben mensualment la nòmina com a treballador d’alguna de les administracions, compten amb una pensió pública –sigui aquesta contributiva o no–, cobren algun tipus d’ajuda com a aturat o els ingressos provenen de la Renda Mínima Garantida, cosa que popularment es coneix com el salari social. Això suposa un de cada tres del total de la població de la província, més de 434.000 persones. Malgrat la magnitud de la xifra, és inferior a la que es va registrar fa cinc anys, quan encara en plena crisi econòmica eren 146.836 les nòmines que sortien de l’erari públic. El descens, de 3.600 persones, representa una caiguda del 2,45 per cent.

La reducció s’explica fonamentalment per la caiguda de l’atur i de les persones que cobren algun tipus d’ajuda, que s’ha reduït des de les 22.441 fins a les 14.046 de desocupats. També s’ha rebaixat el nombre d’empleats públics, a causa d’una política de gairebé nul·la generació de llocs a les administracions i, a més, al fet que no s’han anat amortitzant baixes. Ara hi ha 23.623 empleats públics davant els 24.450 de fa cinc anys enrere.

El nombre de nòmines o prestacions públiques supera les 143.000 a la província. Les empreses privades i els autònoms representen avui prop de 156.000 afiliats

Davant aquestes baixades, han repuntat el nombre de pensionistes contributius com a conseqüència de l’augment de l’esperança de vida. Arribem a les 98.384, davant les 94.872 de fa un lustre. Fa cinc anys, així mateix, hi havia a Lleida 1.354 rendes mínimes d’inserció, que avui serien l’equivalent a les 2.092 rendes mínimes garantides que registren les últimes dades públiques de la Generalitat. La resta de les nòmines que es cobreixen via pressupostos de les administracions corresponen a pensions no contributives i assistencials, segons dades del ministeri d’Ocupació, que superen en total les 3.500.

Les empreses privades tornen a ser l’origen de la majoria d’ingressos La dura recessió que es va iniciar l’any 2008 va anar deteriorant l’economia de tal manera que es va traduir en el fet que les persones que cobraven pensions, ajuts públics o sous de l’Administració superessin els que rebien els ingressos de salaris d’empreses privades a la província. La millora de l’economia ha tornat a situar aquestes companyies privades en el primer generador d’ingressos de les famílies de la província. En aquests moments, hi ha 155.850 afiliats a les comarques de Ponent que cotitzen per aquesta ocupació privada, siguin treballadors del règim general o bé corresponguin al sector d’autònoms. Aquesta xifra correspon al total dels afiliats (179.473) una vegada restats els 23.623 empleats públics. En aquests moments, segons mostren les dades del ministeri d’Ocupació, dirigit per Fátima Báñez, el cost de les prestacions per protecció social, sense tenir en compte els més de dos mil salaris socials que abona la Generalitat, supera els noranta-cinc milions a les comarques de Ponent. El gruix, amb pràcticament vuitanta milions d’euros, correspon a les pensions contributives, mentre que la segona gran partida correspon a les prestacions d’atur, que s’eleven a 12,5 milions d’euros mensuals. En l’actualitat, un dels grans debats polítics se centra en les pensions i com afrontar possibles canvis en el sistema per garantir la viabilitat futura. En aquest sentit, el Govern de Mariano Rajoy acaba d’aprovar la possibilitat que es puguin rescatar els diners invertits en fons de pensions privats una vegada transcorreguts deu anys, una mesura amb la qual pretén fer-los més atractius. Per la seua part, el PSOE reclama gravar la banca amb un impost que podria recaptar aproximadament mil milions anuals per donar suport a la viabilitat del sistema.