CaixaBank elogia la internacionalització de les empreses de Lleida i el seu sanejament

L’economista en cap de CaixaBank, Enric Fernández Martínez, va destacar ahir la capacitat que ha tingut l’economia de la província de Lleida, i en concret les empreses, per apostar per la internacionalització, que ha contribuït a ser una font de creixement i una forma per afrontar la crisi econòmica recent. Així ho va afirmar ahir als Diàlegs al Roser, organitzats per SEGRE coincidint amb el trenta-cinquè aniversari del diari i els vint anys de l’edició en català. Fernández va remarcar així mateix que les empreses han sabut apostar pels mercats que més creixen. Aquesta internacionalització pot ser, segons la seua opinió, una fortalesa de les economies d’aquestes empreses. A més, les companyies lleidatanes surten de la crisi amb un altre gran punt a favor, perquè han sanejat molt el que va qualificar com a salut financera.

Fernández va aprofitar la participació en aquest cicle de conferències i col·loquis per fer una anàlisi del moment econòmic global o mundial i, en aquest sentit, va apuntar que es troba en la seua millor situació dels últims deu anys. Augura un creixement del Producte Interior Brut (PIB) d’un 4%, molt pròxim a la mitjana dels últims quaranta anys. Les previsions per a Espanya assoleixen el 2,8%, lleugerament per sota del 3,1% de l’exercici passat. Els auguris en el cas de Catalunya van en la mateixa línia. Va considerar a més “relativament equilibrat” el creixement espanyol, amb més repunts de l’exportació respecte a la importació i també amb creixements de la inversió per sobre del consum. Unes tendències que va qualificar de saludables. Amb tot, va reconèixer que aquest creixement i els seus components bàsics tenen a veure amb l’ajustament molt dur emprès durant la crisi i que, va admetre, pateix molta gent en els últims temps. Malgrat tot, considera que aquests aspectes fan preveure que l’actual cicle expansiu de l’economia espanyola serà més llarg que en altres ocasions. Però com que totes les monedes tenen dos cares, va alertar de certs riscos a l’entorn, entre els quals va citar les polítiques proteccionistes de Trump o l’endeutament de l’economia xinesa.

Els canvis tecnològics, un repte, però també una oportunitat

Enric Fernández va destacar que els canvis tecnològics són un dels reptes actuals, i encara que va admetre que destruirà llocs de treball va afirmar que en crearà d’altres, com ha passat al llarg de la història. Però digitalització o quarta revolució industrial també significa haver de plantejar-se com distribuir millor la riquesa o com preparar els ciutadans davant del canvi, tenint en compte les reticències que desperta.

Els tipus d’interès a la UE començaran a pujar el 2019

CaixaBank treballa amb la previsió que el Banc Central Europeu conclourà la campanya de compra de deute a finals d’aquest any i es donarà pas a un cicle de pujades de tipus d’interès. La primera arribaria a la segona meitat del 2019. A partir d’aleshores, l’encariment del preu dels diners seria gradual, amb entre dos i tres anuals, fins a arribar a uns tipus d’interès oficials que se situaria a l’entorn del 2 o 2,5%. Aquestes pujades seran molt més lentes que als Estats Units, on les previsions apunten a quatre pujades aquest any per passar de l’1% actual fins al 2,5%. El risc, segons l’entitat, és que l’escalfament de l’economia dels Estats Units precipiti les pujades.

Allargar la vida laboral, una de les claus per a les pensions

Enric Fernández va al· ludir ahir al problema demogràfic, que situa avui dos treballadors cotitzant per cada persona major de 65 anys. L’any 2050, la ràtio passarà a equiparar el pes dels dos grups d’edat, és a dir, que hi haurà un pensionista per cada treballador. Tenint en compte l’increment de l’esperança de vida, Fernández considera que una de les possibles mesures a adoptar en favor del sistema de les pensions públiques és que s’allargui la vida laboral. És necessari, afirma, abordar quines mesures cal adoptar per garantir no només la sostenibilitat del sistema, sinó la cohesió social, va explicar l’economista en cap de CaixaBank.