ESNOTICIA
INFOGRAFIA. Les cotitzacions socials només paguen les pensions fins al setembre a Lleida
El dèficit entre els ingressos per cotitzacions socials i el cost de les pensions supera els 300 milions d’euros anuals a la província de Lleida. Dit d’una forma més gràfica: els ingressos només cobreixen les despeses de la ‘nòmina’ de la gent gran fins al setembre, una dada que dóna idea de la importància de reformes que apuntalin el sistema públic.
INFOGRAFIA. Les cotitzacions socials només paguen les pensions fins al setembre a Lleida
Les cotitzacions d’empreses i treballadors van reportar l’any passat a la província a la Seguretat Social una mica més de 730 milions d’euros, però la despesa en pensions es va elevar per sobre dels 1.159 milions. És a dir, que el sistema públic té un forat a Lleida xifrat en gairebé 306 milions d’euros. Per donar una idea del que representa, aquesta xifra supera els pressupostos de la Paeria de Lleida i la Diputació juntes per aquest any. Tenint en compte que els pensionistes reben dotze pagues més dos d’extraordinàries, aquestes prestacions van necessitar l’any passat 74 milions. Si només s’utilitzessin els ingressos per cotitzacions, amb prou feines es podrien costejar les nòmines de la gent gran el mes de setembre.
LA DADA
- 98.341 PENSIONS. El nombre de pensionistes a Lleida és de 98.341. El gruix, 59.968, són jubilacions i 24.791 són per viudetat
- 818,86 EUROS. Un pensionista cobra de mitjana 818,86 € al mes, lluny de les mitjanes catalana (969,99 euros) i espanyola (933,57 euros).
- 0,25 PER CENT. Les pensions s’han revaloritzat aquest any un 0,25%. Als Pressupostos, el Govern preveu millores en les més baixes.
La Seguretat Social té alguns ingressos addicionals als quals abonen directament per la nòmina empreses i treballadors, com algunes taxes, però tot just representen cinc milions d’euros addicionals. Parlem així d’una recaptació total d’una mica més de 735 milions. Però, alhora, també hi ha altres prestacions que han de sortir de la caixa, com és el cas de les de maternitat i paternitat o costos derivats de la incapacitat laboral. Així, el total de les despeses es disparen fins als 1.159 milions d’euros. D’aquesta forma, els números rojos entre ingressos i despeses a Ponent ascendeixen als 423 milions.
Malgrat que la preocupació per les pensions és al nivell més alt en trenta anys, el Pacte de Toledo no avança
Aquestes xifres posen negre sobre blanc sobre la importància de posar fil a l’agulla per prendre mesures i apuntalar un dels pilars claus de l’Estat del Benestar. En aquest moment, hi ha a la província 98.341 pensions en vigor, amb un import mitjà de 818,86 euros cada una, però el futur del sistema és una preocupació no només d’ells, sinó de tota la societat. Per posar-ne un exemple, una enquesta del CIS ha revelat aquesta setmana que la preocupació ciutadana pel futur de les pensions ha repuntat l’últim mes fins a assolir el nivell més alt dels últims trenta anys.
Tot això en un context de mobilitzacions de la gent gran que reclama que les pensions tornin a revaloritzar-se en funció del cost de la vida. La congelació un any per part del Govern de Zapatero i la mínima pujada d’un 0,25% en els últims de Rajoy es tradueix en una pèrdua de poder adquisitiu xifrada en uns 3.300 euros des del 2010. Per aquest any, en plenes dificultats per aprovar els Pressupostos de l’Estat, l’Executiu central ha anunciat una pujada d’entre l’1 i el 3% per a les pensions més baixes.
Propostes
Però el problema de fons segueix present i necessita un acord per apuntalar el sistema. Sobre la taula s’han posat diferents propostes i el PSOE aposta per un impost que pagaria la banca i que reportaria uns mil milions d’euros. Una xifra molt baixa si tenim en compte que aquest any es preveu un préstec de l’Estat a la Seguretat Social de 15.000 milions. Per una altra banda, en el Pacte de Toledo no hi ha avanços que donin tranquil·litat, en especial per als futurs pensionistes.
