Agustín Moreno: «Et sents impotent davant del sistema»

Als 60 anys, Agustín arrossega, des de fa més d’una dècada, una lesió a l’esquena per la qual percep una pensió baixa, ja que podria portar a terme treballs que no suposin un esforç físic. Explica que, a la seua edat, no és gens fàcil trobar una feina i, encara més, quan no es té formació. Tanmateix, Agustín ha anat trobant algunes ocupacions temporals que li permeten complementar la pensió de 365 euros que ara rep.

Des de finals de l’any passat, està pendent de si li renoven alguna ajuda alternativa a la de l’atur. Mentrestant, fa l’impossible per aconseguir sobreviure amb aquests 365 euros mensuals. No obstant, és difícil perquè únicament, per al lloguer del seu habitatge, desemborsa dos-cents cinquanta euros cada mes, a la qual cosa cal sumar les factures d’aigua i de llum, o els impostos, com el d’escombraries, a més de les despeses habituals. Agustín es confessa desconcertat davant la complexitat de la burocràcia, que “et fa sentir molt impotent davant del sistema”.

Igualment, es confessa preocupat pel futur ja que, com a conseqüència de l’encariment de la vida pels increments en l’Índex de preus de consum, mes a mes, els ingressos li donen per cobrir menys despeses.