Brussel·les pretén retallar un 5% els fons agraris en el primer pressupost post-Brexit

La Comissió Europea va presentar ahir el primer pressupost post-Brexit per al període 2021-2027, i com temien els agricultors preveu una retallada dels fons per al camp xifrat en un 5%, rebaixa també aplicable a la política de cohesió. Els ajuts a la Política Agrària Comuna (PAC) es xifren en 365.000 milions d’euros en aquesta proposta. El pressupost global de la UE ascendiria fins als 1,28 bilions i significa que de cara als pròxims set anys passaria de l’1,03% del PIB conjunt dels Vint-i-vuit que suposa avui, a representar l’1,11 per cent del PIB dels vint-i-set estats que seguiran al club comunitari després de la sortida del Regne Unit. Aquest pressupost plurianual serà el primer sense els britànics, que deixaran un forat als comptes comunitaris de 12.000 milions d’euros. La PAC té gran importància per a les comarques de Ponent. El sector agrari de Lleida va rebre el 2016 un total de 163 milions del Fons Europeu Agrícola de Garantia (Feaga) i del Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (Feader). Aquell any van cobrar algun tipus d’ajuda 19.936 beneficiaris, xifra querepresenta una mitjana de 8.176 euros per perceptor. Amb tot, no arriben a tots els pagesos i, per exemple, els productors de porcí no compten amb ajuts directes, igual que els fructicultors, i sí que els perceben altres com els cerealistes.

El projecte que va presentar ahir la Comissió Europea apunta polítiques que ni el Govern estatal ni els pagesos volien sentir: Brussel·les proposa retallar un 10 per cent el cofinançament de la UE en programes de desenvolupament rural. En aquest sentit, el comissari d’Agricultura i Desenvolupament Rural, Phil Hogan, va animar ahir que els països cobreixin la bretxa que deixaria la reducció de fons europeus perquè d’aquesta forma no es vegin reduïts els ajuts als sectors agraris. “Si els estats membres decideixen cobrir aquest forat en el desenvolupament rural, significaria que no hi haurà retallades”, va afirmar, per després precisar a tall d’exemple que aquest fet suposaria uns 180 milions anuals en el cas d’Espanya.

UP adverteix que la proposta de la Comissió produirà més retallada de renda del pagès

La Comissió vol que el “25 per cent de la despesa” dels programes agraris i de cohesió contribueixin a complir objectius de la lluita contra el canvi climàtic. També aposta per establir un límit en els pagaments directes de la futura PAC de 60.000 euros per explotació. El responsable d’Agricultura comunitari va garantir que els pagaments directes no cauran més del 3,9 per cent en cap estat membre. Alhora, va apuntar que els estats membres podran utilitzar els estalvis d’aquest límit màxim conegut com a capping de 60.000 euros per redistribuir els ajuts a explotacions petites i mitjanes.

“Si tens en compte el capping [...] i el sistema de redistribució de pagaments que introduirem, l’impacte de les retallades serà més baix per a petites i mitjanes explotacions”, va defensar. En concret, l’irlandès va detallar que seran setze els estats membres que veuran reduïts en aproximadament un 3,9 per cent els pagaments directes, sis on cauran per sota d’aquesta xifra i sis més en els quals augmentaran.

Unió de Pagesos va alertar que aquesta proposta comunitària suposarà una significativa retallada de la renda dels agricultors catalans. Va advertir d’una retallada que xifra en un 2 per cent pel que fa als ajuts directes i d’un 15 per cent en els destinats al desenvolupament rural.

Va afegir que aquesta política de reducció de fons implicarà a la pràctica un increment substanciós de la competència deslleial al mercat únic en favor de les importacions de tercers països. Considera que dificultaran als agricultors fer-se càrrec dels reptes de la seguretat alimentària, l’ús sostenible dels recursos i el creixement.