SEGRE

AGRICULTURA IRTA

La producció d'ametlla pot superar els 3.000 kg/ha

Noves varietats i maneig poden permetre aquestes puntes de collita a Lleida || 400 pagesos en les jornades de les Borges

Una de les ponències que van tenir lloc ahir a les Borges.

Una de les ponències que van tenir lloc ahir a les Borges.IRTA

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

La producció d’ametlles en una finca de secà de Lleida amb prou feines representa els cent quilos en gra per hectàrea, però assoleix els 1.500 o 2.000 quilos en cas d’explotacions de regadiu. Són dos xifres que posen de manifest la diferència de productivitat en funció de l’aigua. Però existeixen altres paràmetres que poden fins i tot elevar la producció a puntes de 3.000 quilos per hectàrea, i fins i tot superar-los. Així ho va explicar a les Borges Blanques l’especialista de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) Xavier Miarnau en el marc de la X Jornada de l’Ametller celebrada ahir, a la qual van acudir 400 agricultors. Aquesta va ser una sessió amb les ponències en català i avui esperen repetir l’èxit de participació amb la jornada en castellà.

Xavier Miarnau va explicar que als Estats Units i Austràlia, líders en el sector d’aquesta fruita seca, s’han aconseguit aquestes puntes de productivitats. A la província de Lleida també es poden donar amb la combinació no només del reg, sinó d’altres paràmetres, com són el cultiu de varietats noves i amb un model agronòmic adequat. Parlem, per exemple, d’una fertilització i poda en òptimes condicions.

En anys amb condicions òptimes d’aigua, fertilització i poda en les varietats ‘noves’

Va recordar que el boom de les noves varietats es va produir fa ja diversos anys, entre el 2007 i el 2010, principalment. Parlem d’ametllers de floració més tardans que les varietats tradicionals, la qual cosa permet reduir el risc de pèrdues per gelades. Solen ser, a més, varietats autofèrtils i, en algunes ocasions, tolerants a certes malalties.

La jornada organitzada per l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries va comptar, entre altres, amb la ponència del cap del servei d’Agricultura de la conselleria balear del mateix nom, Andreu Juan, que va explicar com estan actuant després de la detecció de la Xylella fastidiosa. Va parlar, per exemple, del maneig i les restriccions de moviment de material vegetal que apliquen per evitar que el bacteri, que suposa una amenaça per a produccions com l’olivera o l’ametller, es propagui.

tracking