BANCA ANIVERSARI
Agonia i venda del Popular per un euro compleixen un any
L’entitat, amb 92 anys d’història, es va esfondrar i va canviar de mans el 2017 || El totxo, culpable en bona mesura
Imatge d’arxiu d’unes dones davant d’una sucursal.
La resolució del Banc Popular i la seua venda al Santander per un euro el juny del 2017 va ser el final d’un procés de descomposició i una guerra interna en el si del seu consell d’administració, incapaç de gestionar la pèrdua de confiança cap a una entitat amb 92 anys d’història.
El 2016 el banc va dur a terme una ampliació de capital de 2.500 milions d’euros i va anunciar un pla de sanejament amb el qual desfer-se de 15.000 milions en actius improductius abans del 2018, però assetjat pels baixistes la seua direcció va ser incapaç de sobreposar-se, com revelen les actes del consell.
La desviació del compte de resultats en gairebé 900 milions i en més de mil de provisions, insalvables
El banc havia perdut en Borsa el 2016 gairebé el 66% de la seua capitalització, i les seues accions cotitzaven per primera vegada per sota d’un euro, perduda gairebé del tot la confiança dels inversors. L’octubre d’aquell any, el president de l’entitat, Ángel Ron, va aconseguir in extremis el suport del consell a la seua gestió i a la creació d’un “banc dolent” –projecte que mai es va dur a terme–, per treure del seu balanç 6.000 milions del totxo. Les actes del consell celebrat el 26 d’aquell mes revelen que el BCE havia detectat en les seues inspeccions entre l’octubre del 2015 i el setembre del 2016 “deficiències rellevants en les anàlisis individualitzades utilitzades per determinar la necessitat de provisions, particularment en la valoració de les garanties i en l’estimació de fluxos de caixa”. En la presentació dels resultats fins al setembre, la direcció anunciava un nou pla de negoci que, a banda de la separació del negoci principal i l’immobiliari, preveia la desinversió de 15.000 milions en actius improductius fins al 2018. La desviació en el compte “de gairebé 900 milions en resultats i més de 1.000 en provisions” va ser només una part de l’herència que va rebre el que seria nou president, Emilio Saracho, que fins a la resolució del banc no va aconseguir el suport que, segons la seua opinió, hauria permès la viabilitat del Popular, bé mitjançant la venda, una altra ampliació de capital o una injecció de liquiditat.
