Patronal i sindicats acorden l'alça dels salaris de fins al 3 per cent

Patronal i sindicats van tancar ahir el IV Acord per a l’Ocupació i la Negociació Col·lectiva (AENC) 2018-2020, amb una recomanació de pujada salarial anual d’aproximadament un 2 per cent més un 1 per cent variable lligat a productivitat i amb l’encàrrec d’assolir un salari mínim en conveni de 14.000 euros anuals el 2020. En aquest sentit, els president de les patronals CEOE i Cepyme, Juan Rosell i Antonio Garamendi, i els secretaris generals de la Unió General de Treballadors (UGT) i Comissions Obreres (CCOO), Josep Maria Àlvarez i Unai Sordo, van mantenir ahir una última reunió en què va quedar rubricat aquest principi d’acord que ara sotmetran a la ratificació de les seues respectives organitzacions.

Les recomanacions de l’AENC s’han de traslladar a la negociació de cada conveni, que serà on es determini la quantia exacta de la part fixa de la pujada salarial i els conceptes als quals es lligarà la part variable, que poden anar des de l’evolució de l’activitat o els resultats fins a l’absentisme injustificat, sempre que es tracti d’indicadors mesurables i coneguts per les parts. Respecte al salari mínim, assenyala que haurà d’assolir-se de manera progressiva i emmarcar-se en els mateixos convenis col·lectius existents, vinculant-lo a la seua renovació. Des de Lleida, Núria Gilgado, secretària de Política Sindical d’UGT de Catalunya, va explicar que el 40 per cent de les empreses catalanes compten amb categories professionals per sota dels 1.000 euros mensuals.

La despesa en pensions a la província de Lleida al juny ascendeix a 80,9 milions d’euros

L’AENC reprèn la possibilitat que els convenis col·lectius puguin establir mecanismes de revisió salarial, tenint en compte indicadors que en cada cas estimin aplicables els negociadors. A més, parla de recuperar la ultraactivitat dels convenis, limitada a un any amb la reforma laboral del 2012, perquè puguin seguir vigents mentre se’n negocia la renovació i hi hagi un compromís per arribar a un acord. Per la seua banda, els agents socials es comprometen a emprendre canvis a la reforma laboral.

Pel que fa a l’absentisme, advoquen per la creació d’un observatori que en sis mesos emeti un informe per fer proves pilot amb l’objectiu de millorar les situacions d’absentisme no desitjat. Les parts signants insten a la modificació de l’article 42 de l’Estatut dels Treballadors. Consideren que la regularització dels processos de descentralització “no ha d’incentivar la competència deslleial entre empreses ni deteriorar les condicions d’ocupació”.

La despesa en pensions supera els 9.000 milions La Seguretat Social ha destinat aquest mes de juny la xifra rècord de 9.009,81 milions d’euros al pagament de les pensions contributives, un 3 per cent més que el mateix mes del 2017 i és la primera vegada que supera la xifra de 9.000 milions, segons dades publicades pel ministeri de Treball, Migracions i Seguretat Social. En el cas de la província de Lleida, la despesa ascendeix a 80,9 milions d’euros.  La despesa global del conjunt de pensions va arribar a superar el 8 per cent interanual a l’avantsala de la crisi (2008). Després de dos mesos creixent per sobre del 3 per cent, el ritme d’augment de la despesa es va moderar a l’abril fins al 2,9%, però al maig i al juny ha tornat a pujar al 3 per cent. La major part dels 9.009 milions d’euros destinats a pagar la nòmina de les pensions va anar a parar a les pensions de jubilació, amb 6.414,40 milions d’euros (+3,74%), seguides de les pensions de viudetat, a les quals es van dedicar 1.545,07 milions d’euros (+1,28%). A la província de Lleida, la pensió mitjana de jubilació ascendeix a 937,38 euros, mentre que la pensió mitjana del sistema, que comprèn les diferents classes de pensió (jubilació, incapacitat permanent, viudetat, orfandat i a favor de familiars) es va situar al juny en 822,88 euros mensuals.