Els preus agrícoles seguiran baixos la pròxima dècada, segons l'OCDE i la FAO

Els preus agrícoles romandran globalment baixos en la pròxima dècada perquè la tirada de la demanda procedent de la Xina s’ha alentit i no hi ha altres zones del món que compensin aquest canvi de tendència, han indicat aquest dimarts l’OCDE i la FAO.

L’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) i l’Organització de l’ONU per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) auguren que el consum per habitant de la majoria de productes continuarà estancat.

En particular, segons el seu informe anual de perspectives agrícoles i pesqueres, els cereals, les arrels i els tubercles.

Per això, el creixement de la població mundial serà el principal vector de progressió de la demanda, malgrat l’alentiment de l’increment demogràfic.

Els països que tiraran del carro, per ser on s’espera un major alça de la població, són a l’Àfrica subsahariana, a l’Orient Mitjà i al nord de l’Àfrica, a més de l’Índia.

L’alimentació animal serà l’altre factor important d’augment de la demanda de productes agrícoles i, en el cas dels cereals i les oleaginoses, el principal. La Xina continuarà absorbint el gruix de l’augment esperat en la pròxima dècada.

L’estudi subratlla que mentre hi ha elements que frenen el consum de carn (com les preferències alimentàries o la disponibilitat de recursos), es preveu un ràpid ascens de la demanda d’altres productes d’origen animal, com els lactis, que experimentaran una expansió més important (superior al 2 % anual).

El ritme d’augment de la demanda en els propers deu anys serà la meitat del constatat en l’últim decenni per als cereals, la carn i el peix, amb cadències tot just lleugerament per sobre del 1 % anual.

El sucre i l’oli vegetal, amb augments respectius del 2,21 % i de l’1,65 % anual, constitueixen dos excepcions notables a la tendència a l’estancament per càpita en el consum d’aliments bàsics.

Sobretot als països en desenvolupament en ràpid procés d’urbanització, els habitants del qual cada vegada es decanten més per productes transformats i que no necessiten preparació.

Quant a l’oferta, després dels pics de preus el 2007-2008 en un context d’algunes males collites i de fort augment del consum a la Xina, on les noves classes mitjanes van incloure més carn i lactis en la seua dieta, la producció ha cobert amb escreix aquestes noves necessitats i fins i tot hi ha hagut un repunt en les reserves.

La tendència continuarà, ja que en els propers anys la producció agrícola, així com l’obtinguda del mar i de la piscicultura, augmentarà a prop del 20 % al món.

Aquesta progressió es concentrarà a l’Àfrica subsahariana, al sud-est asiàtic, l’Orient Mitjà i el nord de l’Àfrica, principalment per un ús més intensiu dels recursos i per millores en l’eficiència, però també per la conversió de pastures en cultius i per un increment de la mida de les explotacions ramaderes.

Per tipus de productes, el preu dels cereals s’ha situat des de 2015 al 80 % de la mitjana respecte al període 2008-2017 i el de les oleaginoses entorn del 85 %.

En el sucre van caure el 2017 al 80 % de la mitjana dels deu últims anys, després del repunt de 2016, mentre que la carn es va encarir un 9 % (per al corder l’escalada va ser superior) per situar-se entorn de la mitjana.

Els lactis, com el peix, són alguns dels pocs productes alimentaris els preus dels quals el 2017 van ser per sobre de la seua mitjana dels deu últims anys.

Quant a les collites destinades als biocarburants (sobretot cereals com el panís, olis vegetals i canya de sucre), l’OCDE i la FAO estimen que el seu ascens serà "molt més modest" que en la passada dècada.

La raó és que les polítiques als països rics ja no inciten tant a destinar una part d’aquestes produccions, i en especial de panís, per a combustible.