LABORAL HISTÒRIA
UGT, el segon sindicat més longeu de tot Europa
Va nàixer avui fa 130 anys a Barcelona || Una història farcida de fites, des de la jornada de 8 hores als 30 dies de vacances
UGT compleix avui 130 anys des de la seua fundació, una trajectòria que el col·loca com el segon sindicat més longeu d’Europa i que el seu secretari general, Pepe Álvarez, resumeix en una frase: “Darrere de cada dret i llibertat conquerit des del 1888 al nostre país sempre hi ha hagut un ugetista”.
El 12 d’agost del 1988 es fundava a Barcelona la Unió General de Treballadors, el sindicat més antic d’Espanya, en un congrés fundacional que aprovaria els primers estatuts i que elegiria com a primer president Antonio García Quejido. “Els treballadors tenen ja al nostre país les dos organitzacions que els calen per lluitar amb èxit pels seus interessos: el Partit Socialista Obrer i la Unió General de Treballadors”, va defensar llavors el fundador de les dos organitzacions, Pablo Iglesias.
“Darrere de cada dret i llibertat conquerits des del 1888 hi ha hagut un ugetista”
Els actes de l’aniversari arranquen avui a Barcelona amb una exposició
UGT naix en un moment de dures condicions laborals i repressió de les organitzacions obreres –hi va haver 71 aturades generals i 92 aturades parcials entre 1902 i 1905–, encara que també van ser anys de conquestes, com la llei sobre el treball de dones i nens, la d’accidents de treball o la de descans dominical, així com la primera celebració del Primer de Maig el 1890.
La seua història és plena de fites, des de la incorporació de la primera dona al Comitè Nacional el 1916 o la vaga de l’any següent, amb la qual es va aconseguir la jornada laboral màxima de vuit hores.
Un dels seus secretaris generals, Francisco Largo Caballero, va impulsar durant la seua etapa com a ministre de Treball de la II República les lleis del contracte de treball, d’associacions professionals o de cooperatives, que poc després serien eliminades i fins i tot va arribar a ser president del Govern espanyol.
Els “alts i baixos” van conduir el sindicat ugetista des de l’organització de la defensa, economia, ordre públic o proveïments de l’Estat durant la Guerra Civil a la clandestinitat i l’exili una vegada finalitzada la contesa.
El retorn de la democràcia va portar la llibertat sindical i la recuperació de la celebració del Primer de Maig, així com l’Estatut dels Treballadors, la jornada de treball de 40 hores setmanals o les vacances de 30 dies.
Les protestes tornarien amb força, ja sota el mandat de Cándido Méndez, amb la crisi econòmica i les retallades, amb l’objectiu de combatre l’atur, la reducció de salaris dels funcionaris o la congelació de les pensions. Ara, el sindicat obre una nova etapa de lluita per la recuperació dels drets laborals perduts durant la crisi, contra les retallades a les pensions i, especialment aquest any, la igualtat dels drets de la dona.
Els actes de l’aniversari de la UGT arranquen avui a Barcelona amb l’exposició històrica 130 anys de lluites i conquestes. Aquesta exposició, així com el llibre commemoratiu, repassa els moments “històrics i contraposats” del sindicat, passats per “alts i baixos”, però que no han afectat la seua defensa dels drets dels treballadors i la millora de les seues condicions de vida.
La lluita pels drets laborals perduts continuaUGT, liderada a la Transició per Nicolás Redondo, es va aliar amb CCOO per anar al davant de les protestes durant la reconversió industrial dels anys vuitanta, una concertació sindical que continuaria amb la reforma del PER o l’adhesió al Pacte de Toledo.